Poder constitucional
Poder constitucional o poder constituent és la denominació del poder que té l'atribució d'establir la norma fonamental d'un ordenament jurídic, definint la forma de govern o la forma d'estat d'un estat. Esta facultat és eixercida per a constituir una nova reorganisació d'un Estat i en reformar la Constitució vigent. Per lo anterior, habitualment es distinguix un poder constituent primari o originari i un poder constituent derivat.
El poder constituent ha segut definit com la "voluntat política creadora de l'orde, que requerix naturalea originària, eficàcia i caràcter creador" i com la "voluntat originària, sobirana, suprema i directa que té un poble, per a constituir un Estat donant-li una personalitat al mateix i donar-se l'organisació jurídica i política que més li convinga". De totes maneres, existixen concepcions que consideren que el poder constituent originari pot recaure en el poble o en la nació.
Es considera que el poder constituent existix en els règims de Constitució rígida, en el que l'elaboració de les normes constitucionals requerix un procediment diferent al de les lleis públiques.