Pinàcul
Un pinàcul, paraula provinent del Llatí pinaculus,[1] és un element arquitectònic constructiu i decoratiu que s'utilisava en l'arquitectura gòtica. Posseïx forma de pilar arrematat en la seua part superior en una figura piramidal o cònica. Solien realisar-se en pedra, encara que també els hi ha de plom. El seu us dona sensació de major altura a l'edifici i estilisa la seua image, pero també té una funció estructural, la d'estabilisar les forces oblicuas dels arbotantes, utilisant el seu pes per a centrar la força vertical en els contraforts i contrarrestar els espentes laterals que podien ocasionar la combadura de les fàbriques resistents.[1]



La necessitat de pinàculs es deu a l'altura de les fàbriques gòtiques i a l'elevat número d'obertures que es feyen, molt majors que en els edificis romànics. Al ser per això el mur gòtic menys resistent es devia contrarrestar el pes de la coberta en els arbotantes, que transmeten els esforços als contraforts. Sense els pinàculs, les forces horisontals excessives descentrarían les càrregues (el núcleu central no coincidiria en el centre geomètric de la secció del mur), en lo que el sistema es desestabilisaria i l'edifici podria derrocar-se en el pijor dels casos, o combar els seus murs en el millor. Per esta raó els pinàculs claven els arbotantes quan es troben perpendicular als murs.
Referències
Enllaços externs
Pinàcul en el Viccionari. .