Periégesis

La periégesis ( substantiu derivat de "conduir entorn a ") és un antic gènero lliterari, que va tindre gran desenroll en el periodo helenístic. Consistix en una descripció en la qual a lo llarc d'un itinerari geogràfic, es "conduïx" i arreplega informació sobre el història, els pobles, els individus, les costums i inclús la mitologia dels llocs que es travessen. En lo possible es transmet l'experiència directa de l'autor. És un antecessor de la lliteratura de viages. Es diferencia dels periples, fonamentalment, perque en estos últims el fi és estrictament utilitari (guia dels barcos en la seua navegació) i l'itinerari exclusivament marítim i unidireccional.

Lliteratura periegética

Es considera iniciador d'este gènero lliterari a el historiador i geógrafo grec Hecateo de Mileto, de qui es conserven pocs fragments, pero que va ser molt transcendent per a la tradició historiográfica i geogràfica posterior. L'eixemple de Hecateo va ser seguit per atres autors importants, sent el més notable Pausanias, en el seu Periegesis de Grècia (Ἑλλάδος περιήγησις).

Atres autors en el gènero varen ser Polemón d'Atenes, Escimno de Quíos, Dionisio de Califonte, Dicearco de Mesina i Dionisio Periegeta l'obra del qual, molt popular, va anar pronte traduïda al llatí per Avieno. No es considera periegética la Geografia de Estrabón, comparable al gènero en alguns aspectes.

Poden considerar-se obres d'este gènero lliterari les Mirabilia de el XII, com la Mirabilia Urbis Romae de Benedicto, el canonge de Sant Pedro. No es considera perigética la Geografia de Estrabón, en alguns sentits adjacent al gènero.