Paks Margareeta (en espanyol: Margarita la grossa) és una torre de defensa que formava part de les fortificacions exteriors de la muralla de Tallin, situada a l'extrem del carrer Pikk tänav en el centre històric de Tallin. Actualment alberga el Museu Marítim d'Estònia.

Paks Margareeta
Paks Margareeta en 2011

Història

Despuix de la finalisació de la muralla de Tallin, es varen escomençar a construir portes exteriors front a les torres de les portes existents per a reforçar les parts més dèbils de la muralla. La porta exterior de la Suur Rannavärav (Gran porta de la costa) recordava a l'actual porta exterior de Viru en les seues dos chicotetes torres. La torre occidental més chicoteta s'ha conservat, mentres que en l'emplaçament de l'oriental es troba ara Paks Margareeta. baix els fonaments de Paks Margareeta es conserven les muralles de l'anterior Suur Rannavärav.[1]

La torre d'artilleria Paks Margareeta es va construir durant la tercera renovació de la Suure Rannavärava eesvärav (porta exterior de la Gran porta de la costa) entre 1518 i 1529 en l'antic emplaçament del jardí de roses. La torre va rebre el seu nom actual en 1842; abans es dia Rosencrantz.[2][3] Provablement el disseny és de Clemens Pale; des de la década de 1520, les obres varen ser dirigides pel mestre Gert Koningk de Münster, qui també havia treballat en l'iglésia de Sant Olaf. Les obres de reconstrucció es varen completar totalment en 1531. La finalisació de les obres principals (1529) està marcada per una placa heràldica d'estil flamígero de dolomía en la part exterior de la porta exterior.[2]

 
Vista del port de Tallin - Johannes Hau - 1838

La torre d'artilleria Paks Margareeta es va construir en una forma de tres quartos de círcul en un diàmetro de 25 m i una gruixa de paret de 4,4–6,5 m, en la gruixa disminuint gradualment a mida que s'eleva cap a dalt. Originalment, la torre tenia cinc pisos; els tres pisos inferiors estaven destinats a canons, el quarto era un pis de matacán i el quint era una plataforma oberta en numerosos esclafidors situada sobre el matacán, en un passadiç de defensa cobert al voltant de la vora.[4]

Per la pendent natural del terreny, l'altura de la torre era de 16 m en el costat oest i de 22 m en el costat este. Junt en la torre, es va construir una muralla lateral de defensa de 3 m de gruixa i 6,8 m d'altura des de Paks Margareeta fins a la Stoltingi torn (torre de Stolting),[2] formant una unió entre la muralla de la ciutat i la nova torre. La construcció de Paks Margareeta marca el fi de l'història de la construcció de la muralla de Tallin.

 
Paks Margareeta des de l'iglésia de Sant Olaf

Entre 1640 i 1650, es va construir el Hornbastion(baluart d'hornabeque) front al cantó noreste de Paks Margareeta. A finals del XVI, es va reconstruir com el Suure Rannavärava bastion (baluart de la Gran Porta de la Costa) i s'ha conservat fins a hui, enterrant la part inferior de Paks Margareeta.[2] Entre 1683 i 1704, es va reconstruir de nou la torre d'artilleria. El pis original del matacán i el pis superior varen ser demolits i substituïts per un pis d'artilleria normal, i la torre es va cobrir en una teulada de pedra alt.[2]

Despuix de la Gran guerra del Nort, es varen estajar allí condenats a treballs forçats, que varen ser utilisats en les obres de construcció del port de Tallin. En la década de 1830, la torre es va adaptar com a presó. Inclús en acabant de que la fortalea de Tallin fora eliminada de la llista de fortalees terrestres russes en 1857, la torre va permanéixer en poder del cos d'ingeniers i va continuar utilisant-se com a presó. En 1884, es va construir un edifici auxiliar de presó de quatre pisos de calcàrea en el costat sur de la torre (est va ser el segon edifici construït com a presó en Tallin). El jardí de la presó en Margareeta aed (jardí de Margarita), és dir, prop del baluart de la Gran Porta de la Costa, i l'abocador es varen eliminar en 1902, i en el seu lloc es va construir un mercat de ferralla.[4]

Durant la Revolució de febrer de 1917, es va incendiar la presó i es varen lliberar als presos polítics. També es varen destruir en l'incendi les construccions de fusta interiors de la torre, la reixa levadiza de la porta exterior migeval i el seu mecanisme d'elevació. Buscant supostes celes subterrànees, la torre va ser dinamitada. [5]

Entre 1918 i 1922 la torre d'artilleria va ser propietat del Ministeri de Defensa; de 1922 a 1923 del Ministeri d'Educació i Investigació i de 1923 a 1932 del Ministeri d'Economia i Comunicacions. La torre buida i sense reformar es pretenia convertir, per eixemple, en una sala de ball en pista giratòria, un cine o un almagasén de fusta de la ciutat. Finalment, es va impondre l'idea de crear el Museu d'Història de Tallin, que els seus impulsors varen ser la Societat d'Història de Tallin i el archivero de la ciutat de l'época, Hugo Peets. Entre 1938 i 1940, l'edifici auxiliar de la presó i l'edifici de la porta exterior es varen reconstruir per a estajar les dependències del Tallinna Linnamuuseum (Museu de la Ciutat de Tallin).[2] L'exposició es va inaugurar en agost de 1940.

Entre 1978 i 1980, tot el complex conservat es va reconstruir per al Museu Marítim.[2] Les sales d'exposició del museu es troben en l'interior de la torre; les dependències del personal se situen en l'edifici auxiliar de la presó, sobre la porta exterior i en la torre occidental. Durant les obres de construcció de 2018, es varen trobar al sur de la torre fragments de muralla desconeguts fins a llavors, provablement pertanyents a una fase de construcció anterior de la Gran Porta de la Costa, construïda a mitan del XV, és dir, més de 50 anys abans de la torre d'artilleria Paks Margareeta.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Paksu Margareeta torni alt leiti keskaegseid müüriosi» (en estonio). Eesti Päevaleht. Consultat el 14 de setembre de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Paks Margareeta ja Suur rannavärav» (en estonio). Eesti Meremuuseum. Consultat el 19 d'abril de 2025.
  3. ↑ «Uusi andmeid Tallinna linnamüüri Tõnismäe-poolse orsoa kindlustamisest 15. sajandi viimasel veerandil ja 16. sajandi esimesel poolel» (en estonio). Eesti NSV Teaduste Akadeemia Toimetised. Ühiskonnateaduste seeria pàg. 336 (1975). Consultat el 19 d'abril de 2025.
  4. ↑ 4,0 4,1 «The Great Coastal Gate: Paks Margareeta» (en anglés). Eesti Meremuuseum. Consultat el 9 d'abril de 2026.
  5. ↑ «Paksu Margareeta lahendamata saladus». Rahvaleht pàg. 4 (16 de novembre de 1938).