Osculum infame

Osculum infame és el nom d'una cerimònia ritual atribuïda a les bruixas, en el que supostament expressaven la seua sumissió al Diable. L'expressió és llatina, i significa "bes infame", ya que consistia en besar l'ano del Diable, el seu "una atra boca". Segons la creència popular, era este bes lo que permetia al Diable seduir a les bruixes.

El ósculo infame en una miniatura de la Compendium maleficarum de Francesco Mario Aguada, 1608

Representació suïssa de el XVI del sàbat de les bruixes de les cròniques de Johann Jakob Wick. Note's que la bruixa realisa el osculum infame, no sobre Satán mateix (entronisat dalt), sino sobre un dels seus assistents

En el periodo àlgit de les caces de bruixes, es creïa que tots els herejes, i en especial les bruixes, rendien cult al Diable i li homenajaven besant el seu atrasser. El osculum infame es menciona en casi totes les descripcions del aquelarre en la lliteratura sobre bruixeria, aixina com en les confessions de les acusades en els processos, la major part de les quals varen ser conseguides per mig de la tortura.

Segons estos relats, les bruixes realisaven este ritual al començ de l'aquelarre, en acabant de que el Diable haguera llegit els noms dels seus seguidors. S'aproximaven a ell reptando o caminant cap a arrere, es tornaven, s'inclinaven i li besaven l'atrasser. Es creïa que era un ritual necessari per a l'iniciació de les bruixes, i a ell seguien els festejos de l'aquelarre.

En molts relats, el Diable no es presentava a les bruixes per a rebre este homenage en forma humana, sino animal (macho cabrío, gat negre o sapo).

En alguns testimonis, les bruixes no solament besaven l'ano al Diable, sino també a uns atres dimonis menors.

En alguns llocs, no era considerat un acte de homenage, sino una penitència imposta pel diable. És el cas, per eixemple, dels testimonis referents a juïns per bruixeria en North Berwick, en Escòcia.