Or

Or

L'or (del llatí auru) és un metal preciós, de color groc, bla, lluent, groc, pesat, maleable i dúctil. L'or no reacciona en la majoria dels productes químics, pero és sensible i soluble al cianur, al mercuri, a l'aigua regia i al clor. Este metal es troba normalment en estat pur, en forma de pepites i depòsits aluvials.

És un element que es crea gràcies a les condicions extremes en el núcleu colapsant de les supernoves. Quan la reacció d'una fusió nuclear cessa, les capes superiors de l'estrela es desplomen sobre el núcleu estelar, comprimint i calfant la matèria fins al punt de que els núcleus més llaugers, com per eixemple el ferro, es fusionen per a donar lloc als metals més pesats (urani, or, etc.). Un estudi sugerix que l'or del planeta va provindre de la colisió d'estreles de neutrons.​

Ha segut sempre molt estimat per totes les civilisacions per a la fabricació de monedes i de joyes.

El seu símbol és Au i el seu número atòmic és 79.

Aplicacions

Monedes antigues d'or

Joya d'or

De la producció mundial d'or el 70 % s'utilisa en joyeria, el 20 % en reserves i inversions i solament al 10 % se li dona usos industrials.​

L'or pur o de 24 kt (quilats) és massa bla per a ser usat normalment i s'endurix en aleacions en argent i/o coure, en lo que podrà tindre distints tons de color o matisos. L'or i les seues moltes aleacions s'ampren prou en joyeria, en relació en l'intercanvi monetari (per a la fabricació de monedes i com a patró monetari), com a mercaderia, en medicina, en aliments i begudes, en l'indústria, en electrònica i en química comercial.

L'or es coneix i s'aprecia des de temps remots, no solament per la seua bellea i resistència a la corrosió, sino també per ser més fàcil de treballar que atres metals i menys costosa la seua extracció. Per la seua relativa rarea, va començar a usar-se com a moneda de canvi i com a referència en les transaccions monetàries internacionals. Hui per hui, els països ampren reserves d'or pur en lingots que donen conte de la seua riquea.

En joyeria fina es denomina or alt o de 18 kt aquell que té 18 parts d'or i 6 d'un atre metal o metals (75 % en or), or mig o de 14 kt al que té 14 parts d'or i 10 d'atres metals (58,33 % en or) i or baix o de 10 kt al que té 10 parts d'or per 14 d'atres metals (41,67 % en or). En joyeria, l'or de 18 kt és molt lluent i vistós, pero és car i poc resistent al desgast; l'or mig és el de més ampli us en joyeria, ya que és menys car que l'or de 18 kt i més resistent al desgast per les aleacions que conté, i l'or de 10 kt és el més simple. Per la seua bona conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, aixina com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a amprar a finals del sigle XX com a metal en l'indústria

Referències

• Audi, G. (2003). «The NUBASE Evaluation of Nuclear and Decay Properties». Nuclear Physics A (Atomic Mass Data Center) 729: 3-128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001
• Calabrese, Alberto I.; Astolfi, Emilio A. (enero de 1969). Toxicología. Buenos Aires, Argentina: Kapelusz. p. 147. OCLC 14501248
• U.S. Geological Survey (Mineral Commodity Summaries). 2021. Oro

Bibliografia

• Cotton, F. A.; Wilkinson, G.; Murillo, C. A.; Bochman, M. Advanced Inorganic Chemistry, A comprehensive Text, 6.ª Ed., Wiley & Sons, 1999
• Hans-Jürgen Quadbeck-Seeger(Ed.); Faust, Rüdiger; Knaus, Günter & Siemeling, Ulrich. World Records in Chemistry, Wiley-VCH, 1999
• Holleman, A. F. & Wiberg, Egon. Inorganic Chemistry, Academic Press, 2001
• Housecraft, C. E. & Sharpe, A. G. Química inorgánica, 2.ª edición, Pearson Prentice Hall, 2006
• Wulfsberg, G. Inorganic Chemistry, 1.ª Ed., University Science Books, 2000

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Or.