La Operació Tormenta (, Операција Олуја) va ser una operació militar a gran escala duta en agost de 1995, contra el territori de l'autodenominada República Sèrbia de Krajina (Republika Srpska Krajina) en la finalitat de recuperar la seua sobirania fins al llímit en Bòsnia i Hercegovina. Centenars de serbis -667 persones segons el Comité Helsinki, i 2500 segons el govern serbi- varen morir durant i despuix d'esta operació, i més de 200 000 varen fugir de Croàcia.[1]

Operació Tormenta

Cronologia

L'operació

L'operació militar va tindre lloc durant la guerra de Croàcia per l'eixèrcit de Croàcia, entre el 3 i el 5 d'agost de 1995 per a recapturar zones de Croàcia central declarades com a Àrees Protegides per les Nacions Unides (UNPAs en les seues sigles en anglés). Estos enclavaments es trobaven baix protecció de l'UNPROFOR (els caixcos blaus de les Nacions Unides). L'operació es va posar en marcha per a restaurar el control croata sobre uns Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). quadrats de territori, lo que representava un 18,4% del país, i va ser la major batalla terrestre europea portada a terme des de la Segona Guerra Mundial. Aixina, la Operació Tormenta va començar en amanecer el 4 d'agost de 1995 i es va declarar finalisada en la vesprada del 7 d'agost, a pesar de que es varen mantindre importants operacions contra els focs de resistència remanentes que durarien fins al 14 d'agost.[2]

Durant el primer dia dels atacs de l'eixèrcit croata, les forces de l'ONU es varen retirar i despuix de 4 dies de combat contra el Vojska Republika Srpska (VRS), l'eixèrcit croata va alcançar els seus objectius. L'operació va ser dirigida per l'eixèrcit croata, i els seus líders principals varen ser Franjo El teuđman (el president de la República de Croàcia) i Gojko Šošak (Ministre de Defensa). Posteriorment seria declarada com una associació criminal pel Tribunal Penal per a l'ex Yugoslàvia. S'ha cridat a esta operació un acte de neteja ètnica en contra dels serbis ya que va desembocar en el desplaçament forçat d'aproximadament 250.000 serbis de Croàcia, l'èxit de la HVO va ser el resultat d'una série de millores en les pròpies HVO, i es va obtindre aprofitant els crucials alvanços realisats en les posicions Arsk que posteriorment varen ser explotades pel AT i l'ARBiH. L'atac no va ser un èxit immediat en tots els punts, pero despuix de la pren d'algunes posicions clau, se succeïx un breu colapse de l'estructura de mando de les VRS, aixina com la capacitat de defensa global es va vore afectada.[2]

La captura de la base de Bosansko Grahovo (en mans de les HVO), just abans de l'Operació Tormenta i l'alvanç de la policia especial per a Gračac, feyen casi impossible defendre Knin. En Lika, dos brigades de guàrdia ràpidament varen tallar i varen mantindre les zones en mans de la VRS, pero per falta de profunditat tàctica i la carència de les forces de reserva mòvil, es varen ser aïllant alguns focs de resistència i el posicionament d'una força mòvil per a un decisiu espente cap al nort en l'assentament del cos destacat en Karlovac, que era de responsabilitat de la AOR, aniria espentant a les VRS a Banovina. La derrota de les VRS en Glina i Petrinja, despuix d'una dura defensa i despuix d'haver derrotat al Cos situat en Banija, aixina com la seua reserva, varen ser acreixcuts despuix de ser posteriorment immovilisats per les ARBiH. El mando del VRS es va situar en la República Srpska i els components militars yugoslavo varen ser amprats com la seua reserva estratègica, pero no varen intervindre en la batalla de manera crucial.[2]

 
Un memoràndum de Mile Martić, donant instruccions per a l'evacuació dels civils serbis.

L'operació va estar basada en els alvanços del HVO, adquirits durant la Operació Estiu '95; i li varen permetre situar-se en posicions estratègiques, les que li varen permetre la ràpida captura de la capital de la República Sèrbia de Krajina, Knin; i despuix de la que es varen saquejar i es varen prendre elements d'armammentos disponibles de les antigues bases del JNA, i aixina es va garantisar la formació contínua del HVO des del començ de la Guerra Croata d'Independència, quan la VRS per mig de l'alçament dels elements rstantes dins de Croàcia del JNA, lo que va crear durant la rebelió sèrbia i en elements armats del l'intervenció del JNA el VRS serbi, que tindria un apreciable poder bèlic, mermat despuix del final de la "Operació Oluja".[2]

L'inicial victòria sèrbia es va convertir ràpidament, gràcies a l'auxili de les ARBiH; en una victòria decisiva del eixèrcit croata i l'HVO, els que varen atacar a través d'un front de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). a la República Sèrbia de Krajina i atres comunitats de majoria sèrbia. L'HVO va ser recolzat pels comandos especials de la policia militar i civils croates, i aixina es va garantisar el seu alvanç a la montanya Velebit, i en tant; l'Eixèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina (ARBiH) s'havien situat en l'enclavament de Bihac, en a on el VRS tenia la seua retaguàrdia.[2]

La Operació Tormenta va ser també una victòria estratègica en la guerra en Bòsnia. Quan el sege de Bihać es va alçar, i el Consell de Defensa Croata (HVO) i el ARBiH es varen situar despuix d'acorts secrets com a aliats, el poder serbi es voria mermat, i el balanç seria més favorable, tant que es va canviar l'equilibri del poder militar entre Bòsnia i Hercegovina i el VRS, ya que a través de les següents accions, com l'Operació Mistral es revertiria l'aplastant ventaja sèrbia. L'operació en sí va seguir sent considerada com un èxit de les ONU, per a garantisar la pau i els esforços diplomàtics per a resoldre el conflicte per mig de la seua participació.[2]

Durant el conflicte es va utilisar un salutació croata Za dom spremni! tenint orige en la Segona Guerra Mundial pel moviment Ustacha. Era el seu equivalent al salude Nazi Sieg Heil . [3]

Baixes

 
Posicions dels contendents del 3 al 4 d'agost de 1995 en Croàcia i Bòsnia-Hercegovina prèvies a l'Operació Tormenta:
  •  Eixèrcit croata (HV).
  •  Província Autònoma de Bòsnia Occidental.
  •  Eixèrcit de la República Sèrbia de Krajina (ARSK).
  •  Eixèrcit de la República Srpska (VRS/ARSK).
  •  Eixèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina (ARBiH/HVO).
  •  Consell Croata de Defensa (HV/HVO).

  • L'HVO i els comandos especials de la policia croata afirmen haver sofrit entre 174 a 211 morts i/o desaparicions, mentres que el VRS afirma haver perdut 560 soldats.[2] Quatre soldats de l'ONU també varen ser assessinats.[2] El HV havia capturat a lo manco uns 4.000 presoners. El número de morts de civils serbis està en disputa.[2] Croàcia afirma que 214 persones varen morir, mentres que les fonts sèrbies citen 1.192 civils morts o desapareguts.[4] Durant i despuix de l'ofensiva, entre 150.000 a 200.000 serbis -o casi tota la població sèrbia de la zona anteriorment en poder del VRS- varen fugir forçosament. Despuix d'este fet, els que varen quedar en la zona varen patir una série de crims, els quals varen ser comesos allí per part de les tropes del HVO i del ARBiH.[2]

    Referències