Obelisc
Un obelisc (del llatí obeliscus, i este del grec ὀβελίσκος.)[1] és un monument pétreu en forma de pilar, de secció quadrada, en quatre cares trapezoidals iguals, llaugerament convergents, arrematat superiorment en una chicoteta piràmide denominada piramidó, que en l'Antic Egipte sovint se recobria en una lamina d'electre (aleació de plata i or).[2]
Generalment s'erigien sobre una base de pedra prismàtica. Els antics obeliscs se tallaren d'un únic bloc de pedra (monolits). El primer del que se té noticia se data en l'época d'Userkaf, faraó de la dinastia V d'Egipte (C. 2500 a. C.). Se desconeix com eren erigits estos monuments, puix no hi ha ninguna documentació egipcia descrivint el mètodo empleat.
