Museu d'Art Colonial de L'Habana
El Museu d'Art Colonial de L'Habana es troba ubicat en l'antiga Casa Bayona o Palau dels Comtes, front a la Plaça de la Catedral, en el barri de L'Habana Vella. La seua edificació és una de les més antigues de L'Habana que encara es conserva, datada de 1720, que la seua característica és l'arquitectura d'estil senzill, de dos plantes i arremate de teixixques criollas. Despuix de diversos usos, des de 1969 estaja el museu dedicat a l'art colonial en vaixelles, mobles, objectes, obres pictòriques dels sigles XVIII i XIX.[1]
.jpg){kind=link}
La construcció és la més antiga encara existent en L'Habana, i es troba protegida com a part del nomenament de L'Habana Vella com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.
Història
La casa va ser construïda en 1720 per orde de Luis Chacón, en eixe llavors Governador de Cuba, que va passar a habitar-la recent en 1726. El nom en el que es coneixeria posteriorment a la casa prové del net de Chacón, José de Bayona i Chacón, qui va anar el primer membre de la família en ostentar el títul nobiliario de Comte de Casa Bayona. La propietat posteriorment al decés del comte de Bayona i el seu cóyuge deuria haver passat a mans de l'Orde dels Dominicos —ya havia tingut un breu us religiós per part de la Companyia de Jesús— a través d'un llegat, pero una disputa judicial va terminar mantenint la propietat en mans dels descendents del comte de Bayona.[2]
Inicialment construïda com a casa familiar per orde del Governador de Cuba i Capità General, Luis Chacón, l'immoble va albergar diverses institucions com el Real Colege de Escribanos de L'Habana —el mobiliari del qual encara conserva—, la redacció del periòdic La Discussió i la sèu de la licorería Arechabala. Durant alguns anys es va difondre de manera errònea, donada la seua ubicació front a la Catedral de L'Habana, que la propietat hauria albergat la sèu de l'Inquisició en Cuba.[3]
La propietat, en la seua facahada de pedra senzilla conchífera, pòrtic de caballeriza, balcons de forja i de fusta, consta de nou sales que van circunvalando un pati central, les quals en l'actualitat huit intenten mostrar cóm era la vida en l'época colonial de L'Habana, a través del seu mobiliari, vaixelles, elements decoratius, entre atres objectes —entre ells un quitrín—, la majoria d'ells d'orige espanyol i dels XVIII i XIX. El seu artesonado va ser construït en fusta preciosa.[4]
La propietat va tindre diverses reformes, l'última d'ella en 1931 per al Colege de Escribanos, a càrrec de l'arquitecte Enrique Gil Castellanos, en modificacions mínimes per a adaptar-l'als seus nous usos respectant el seu estil, introduint certes modernitat. En aquella restauració, es va introduir en un cantó de la frontera una image d'una verge baix un rebanc, encara visible.[3] No obstant, per a la seua inauguració com a museu va ser somesa a un procés de restauració per a tornar-li el seu antic aspecte en 1969. El museu es troba baix la direcció de l'Oficina del Historiador depenent del Departament de Història de l'Art i Conservació i Restauració del Patrimoni de l'Universitat de L'Habana.
Referències
- ↑ «Museu d'Art Colonial». Lonely Planet. Consultat el 10 de febrer de 2025.
- ↑ «[1]». Consultat el 10 de febrer de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 «La vella mansió dels Comtes de Casa Bayona».Consultat el 10 de febrer de 2025.
- ↑ «Museu d'Art Colonial de L'Habana». La Cambra de l'Art. Consultat el 9 de febrer de 2025.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Arte Colonial de La Habana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.