Museu Nacional de Sèrbia

El Museu Nacional (en serbi: Narodni Muzej, cirílic: Народни музеј) de Sèrbia està localisat en Belgrat, i va ser fundat en 1844. Està situat en la Plaça de la República. Des de la seua fundació, les coleccions han aumentat considerablement. Hui en dia, el museu té una colecció de més de 400.000 objectes, incloent numeroses obres d'art estrangeres. Ha segut somés a una renovació en un cost estimat de 26 millons de €, que va culminar en 2009. Una de les principals característiques d'esta remodelació és l'introducció d'una cúpula de vidre com a sostre del museu, que permetrà l'entrada d'una cantitat controlada de llum solar.

Museu Nacional de Sèrbia

Es tracta del museu més important del país, i alberga més de 5.600 pintures i 8.400 dibuixos i gravats, dels quals molts són considerats obres mestres. Dispon de departaments d'arqueologia, art migeval, art postmigeval i modern i numismàtica.

Història

Anteriorment en este lloc es trobava la famosa taverna belgradense “Dardaneli” en la que es reunia l'èlit cultural i artística d'aquella época. En la solsida de l'antiga taverna es va iniciar la remodelació de Trg Republike.

L'edifici que actualment alberga la més important institució museística de Belgrat i de Sèrbia originàriament havia segut construït entre 1902 i 1903 per a la Direcció de fondos del Banc hipotecari, un dels bancs més antics de Belgrat. Va ser realisat seguint el proyecte guanyador del concurs, treball dels arquitectes Andra Stevanović i Nikola Nestorović. En este edifici es va utilisar per primera volta un tipo particular de formigó armat per a la fundició. En haver segut iniciades les obres es varen trobar varis fossos, pous i sòtols perque s'excavava en la rodalia de l'antiga Stambol kapija (Porta d'Estambul). El recent construït edifici era un verdader palau del seu temps tant per la concepció dels seus volums proyectats en forma d'un llarc bloc en cúpules per damunt dels resaltes centrals i laterals com per una solució acadèmica de les fronteres basades en els principis del Neo-renaixença en elements del Neobarroco en les cúpules. La major atenció es va prestar a l'escala monumental mentres que la sala de finestretes, com a espai principal del banc, es va relegar a un segon pla. Els escassos tres decenis més vesprada, pel creiximent del Banc hipotecari es va fer necessària una completa reconstrucció de l'edifici. Les adició es varen fer sense concurs, d'acort en el proyecte de l'arquitecte Vojin Petrović, i es varen afegir un ala i un atri cap al carrer Laze Pačua. ya que la part nova contenia els mateixos elements que la vella, es varen afegir dos escales monumentals i dos sales de finestretes, mentres que en els pisos els espais es varen unir en forma d'una série ininterrompuda d'oficines obertes. Durant la Segona Guerra Mundial l'edifici del Banc hipotecari va ser bombardejat i la part central en cúpula va ser destruïda. Despuix de la guerra, l'edifici va canviar de funció quan allí es va estajar una de les més importants institucions de cultura.

Des de la seua fundació en l'época dels defensors de la constitució¹ fins al final de la Segona Guerra Mundial el Museu Nacional² es va mudar vàries voltes. Primer va ocupar les dependències de Kapetan La meuašino zdanje (L'edifici del capità El meuša) (1863), després ho varen traslladar a dos edificis veïns que varen ser destruïts en la Primera Guerra Mundial, la colecció va ser embargada i saquejada per les tropes enemigues. En el periodo d'entreguerres no va aplegar a tindre el seu propi edifici sino que es va llogar una casa particular en el carrer Kneza Miloša 58, fins a 1935 quan en l'edifici del Nou Palau es va inaugurar el Museu de Príncip Pavle, en haver-se fusionat el Museu històric i el Museu d'art contemporàneu³. Quan el Nou Palau es va habilitar per al Parlament de Sèrbia, en 1948, el Museu va ser traslladat a l'edifici de l'antiga Bossa en Studentski trg, i en part a Konak Knjeginje Ljubice (La residència de Princesa Ljubica) a on temporalment s'estajava el Tribunal d'Apelacions. El primer concurs per a proyectes del Museu Nacional, que devia ubicar-se en Tašmajdan, es va convocar a l'any següent. El proyecte va ser elaborat per l'arquitecte Miladin Prljević pero per la decisió de Kominform (acrònim en rus d'Oficina d'Informació dels Partits Comunistes i Obrers), es va desistir d'esta idea i el Museu es va tornar a traslladar, esta volta a l'edifici del Banc hipotecari en Trg Republike, a on es va instalar oficialment mentres que el Banc va ser desestajat. La primera renovació despuix de la guerra la va fer l'arquitecte Dobroslav Pavlović en 1950.

La reconstrucció més exhaustiva i al mateix temps l'adaptació per al futur museu nacional es varen realisar a partir del proyecte dels arquitectes Aleksandar Derok, Petar Anagnosti i Zoran Petrović, en 1965-66. En aquell llavors es va renovar la cúpula central i es va elevar l'altura central d'oficines i dependències de treball. Durant l'adaptació, l'original sala de finestretes va ser convertida en biblioteca per lo que l'entrada principal en l'escalinata monumental de triple accés, que donava a Trg Republike, es va tornar una entrada auxiliar, mentres que la del carrer Vasina va escomençar a ser la principal entrada al Museu, directament comunicada en la sala de finestretes.

En l'apany funcional, l'edifici va aplegar a tindre el doble d'espai i vies de comunicació, mentres que en pla formal va mantindre els característics elements de 1902 per lo que es pot considerar un tot estètic. Les adició en l'interior, en la década dels xixanta de el XX, es varen eixecutar de tal manera que resultaven invisibles des de fòra i no impedien la disposició interior de l'exposició museística.

Museu de hui

L'edifici del Museu Nacional és una edificació pública representativa, que es caracterisa per la seua monumentalitat, tant per les seues dimensions i el seu volum com per la concepció formal. Destaquen especialment la zona d'entrada en dobles columnes i les cúpules exuberantes. Totes les fronteres es caracterisen per la policromía i la plàstica decorativa de procedència neo-renaixentista. La representativitat es reflectix també en l'interior, en la seua rica decoració elaborada pels célebres artistes de l'época: Andrea Domeniko (conegut per la seua pintura mural decorativa i els seus treballs en l'interior de l'edifici de l'Antic Palau), Franja Valdman i Bora Kovačević. Pels seus valors arquitectònics, urbanístics, culturals i històrics, l'edifici del Museu Nacional ha segut catalogat com a patrimoni cultural de gran interés per a la República de Sèrbia (Bolletí Oficial SRS n° 14/79).