Museu Jacinto Jijón i Caamaño
El Museu Jacinto Jijón i Caamaño és un museu arqueològic, etnogràfic i d'art colonial que funcionen en el Centre Cultural de la PUCE (Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador), junt al Museu Arqueològic Weilbauer.[1] El tema principal del museu és el historiador, arqueòlec i coleccioniste equatorià Jacinto Jijón i Caamaño.
Història del museu
Jacinto Jijón i Caamaño va iniciar la colecció que hui pertany al museu de manera privada en la seua vivenda en el Palau de la Circasiana en relíquies obtingudes de l'herència de la seua esposa María Luisa Flores i Caamaño i peces arqueològics obtinguts de les seues excavacions i les de Max Uhle.[2]
Despuix del decés de Jijón i Caamaño, la seua esposa donó la colecció a la PUCE en 1963,[3] a on va ser traslladada en 1969. L'universitat finalment va inaugurar el museu en 1975 en l'edifici de la biblioteca.
En 1997 es va celebrar el XLIX Congrés Internacional de Americanistas en Quito, Equador, per ad açò l'universitat va decidir crear el Centre Cultural de la PUCE, del com el museu passaria a formar part. Per això es va fer una reestructuració del museu ademés de que es va incloure la colecció de José Gabriel Navarro donada per la seua viuda.
Finalment, el 29 de maig de 2014, el museu va ser traslladat novament a l'edifici del Centre Cultural de la PUCE a on està hui en dia.
Peces destacades
Entre les peces més destacades es troba El Calvari, una pintura a l'oli de Vicente Albán, algunes Tzantzas (caps reduïts) i vàries cadires de la cultura manteña.
Referències
- ↑ «Centre Cultural».
- ↑ «Museu Jacinto Jijón i Caamaño».
- ↑ «Peces precolombinas en l'Universitat Catòlica». Consultat el 9 de març de 2022.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Jacinto Jijón y Caamaño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.