Una musa és una persona que inspira creativament a una persona de les arts (tal com un escritor, artiste, compositor, etc.) o, a voltes, de les ciències. A lo llarc de l'història, en general (pero no necessàriament) han segut dònes. El terme es deriva de les Muses, les antigues deeses gregues de l'inspiració.

Charlotte von Stein, amiga íntima de Johann Wolfgang von Goethe i model per a Ifigenia en Ifigenia en Tauris i Natalie en Els anys d'aprenentage de Wilhelm Meister i Els anys d'oficial de Wilhelm Meister

Les muses humanes s'entrellacen a lo llarc de l'història. En temps moderns, se'ls crida muses a persones específiques, que per regla general, es tracta d'amigues propenques i en ocasions amants o cònjuges, que inspiren o afecten les obres d'un artiste pel seu caràcter, carisma, saber, sofisticació, erotisme, amistat íntima o atres traces. A voltes, les muses proporcionen directament models per a pintures i escultures específiques i per a personages d'obres lliteràries, pero atres voltes no, sino que més be proporcionen inspiració per a l'obra de l'artiste en el seu conjunt.

Les muses són distintes de les persones que poden organisar, ensenyar, entaular amistat, casar-se o recolzar a artistes sense inspirar les seues obres directament. Els qui servixen només com a models per a pintures o escultures no són necessàriament muses (encara que algunes poden ser-ho).

Les muses modernes que han deixat una chafada notable en el història de la cultura inclouen Varvara Bajméteva (para Mijaíl Lérmontov), Elizabeth Siddal (per a la Germandat Prerrafaelita), Camille Claudel (para Auguste Rodin), Leila Waddell (para Aleister Crowley), Gala (para Salvador Dalí), Dora Maar (para Pablo Picasso), Aline Bernstein (per a Thomas Wolfe), Yoko Ono (para John Lennon), Pattie Boyd (para Eric Clapton i George Harrison), Uma Thurman (para Quentin Tarantino), entre moltes atres. A voltes les muses són artistes per dret propi (com ocorre en Siddal, Claudel, Ono, Maar i Thurman).

Atres llectures