Moorfields
</noinclude>
Moorfields va ser un dels últims sectors de terra oberta en Londres, Anglaterra, per permanéixer durant llarcs mesos de l'any inundat, ubicat en l'exterior del recint amurallado prop de la porta de Moorgate. Els camps varen ser dividits en 4 zones en arbres, just al nort del Hospital de Bethlem, i en el llímit nort de la ciutat migeval.
La zona immediatament al nort de Moorgate, a principis de el XVII va ser drenada i es varen realisar passejades, els quals era freqüentats pels menics i els viagers, que passaven per allí en la finalitat d'aplegar a Londres, encara que tots tractava de no quedar-se en l'antic pantà. En els voltants de Moorfields estaven els camps de Finsbury, un camp de pràctica per als arqueros. Mile End, i després la Great Eastern Road, es va fer un lloc famós de trobada per als soldats de les tropes.
El lloc de Moorfields va ser convertit en una passejada i prat comunal, vorejat en avingudes d'arbres o alamedas en 1605, sent el primer lloc d'espargiment ajardinat de la ciutat de Londres, el jardí va tindre una llarga història pero ha desaparegut.
Despuix del gran incendi de Londres en 1666, els refugiats del fòc varen ser evacuats a Moorfields i establits allí en campaments provisionals. El rei Carlos II d'Anglaterra, va encorajar als desposseïts a causa de l'incendi, a seguir avant i sobretot a eixir de Londres. Desconeixem el número de persones que llavors estaven recent empobrides i desplaçades a l'assentament provisional de Moorfields. Les experiències personals de molts londinenques durant l'incendi s'entreveuen en cartes i memòries. Els dos més famosos cronistes de la Restauració, Samuel Pepys (1633-1703) i John Evelyn (1620-1706), varen registrar els acontenyiments i les seues pròpies reaccions dia a dia, i varen fer un gran esforç per a mantindre's informats de lo que estava succeint en tota la ciutat i les afores. Per eixemple, abdós varen viajar a la zona del parc de Moorfields al nort de la ciutat el dimecres -el quart dia- per a vore el gran campament de refugiats a on varen vore importants personalitats en importants dificultats, lo que els va sorprendre. Els seus diaris són les fonts més importants de tots els recontes de la moderna historigrafía de la catàstrofe. Els llibres més recents sobre el fòc, per Tinniswood (2003) i Hanson (2001), també es basen en les breus memòries de William Taswell (1651-1682), qui era, en 1666, un estudiant de catorze anys d'edat en l'escola de Westminster.
L'Hospital Real de Bethlem va ser el primer hospital psiquiàtric conegut en Europa.[1] Fundat en 1247, i encara que va ocupar distintes edificis, es reconeix com la primera i més antiga institució especialisada en malalts mentals. Ha segut conegut com a Santa María de Bethlem, Hospital de Bethlem, Hospital de Bethlehem i Bedlam (que en anglés té el significat de "casa de locos"). En 1675 Bedlam es va traslladar a un nou edifici en Moorfields, dissenyat per Robert Hooke, a les afores de la porta de Moorgate de la ciutat tal com arreplega el pla de John Rocque de 1746.
En el XVIII, Moorfields era el lloc d'esporàdics mercats a l'aire lliure, d'exposició al sol per a que es clareara de la roba blanca i també d'espectàculs, ademés de lloc de reunió dels venedors i de subastes. Per un atre costat, les cases de Moorfields i les propenques varen ser vivendes de persones pobres. La zona tenia una mala reputació per albergar salteadores de camins, aixina com bordells i les àrees públiques de trobada de homosexuals.[2] Tant James Dalton com Jack Sheppard es varen retirar a Moorfields, quan fugien de la llei. Gran part de Moorfields va ser urbanisat en 1777, quan es va desenrollar Finsbury Square, i el restant va ser transformat en les següents décades.
En 1780 va ser sèu d'alguns dels tumults més violents durant els disturbis de Gordon.
Moorfields era el lloc del primer vol en globo aerostático en Anglaterra (i el primer realisat fòra de França), quan l'italià Vincenzo Lunardi va desapegar el 15 de setembre de 1784. El districte va ser utilisat com el lloc de The Foundry, un centre de Wesleyan Methodism.[3]
Hui en dia el nom sobreviu en el nom de Hospital Oftalmológico de Moorfields (des de llavors es va mudar a un atre lloc); St Mary Moorfields (Santa María de Moorfields); Moorfields St. és un carrer curt en el que es troba la sèu de la Creu Roja Britànica en paralel en Moorgate i que posseïx algunes entrades a l'estació de Moorgate, i Moorfields Highwalk, una dels carrers peatonals elevats en el Barbican Estigues. Una atra iglésia del barri de Moorfields és St Matthew's, Moorfields (Sant Mateo de Moorfields).
Referències
- ↑ Madness: A Brief History. Roy Porter (2002)
- ↑ Rictor Norton. Mother Clap's Molly House: The Gay Subculture in England 1700-1830. (London: 1992) pp.71-90.
- ↑ List of publications published or distributed at the Foundry". Copac. http://copac.ac.uk/search?&pub=foundry+moorfields. Retrieved 28 January 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Moorfields» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.