Monuments als Maulets
Dos són els principals monuments als Maulets en terres valencianes. El més antic en Xativa que data de l'any 1978 i el de Valéncia inaugurat en 1994.
Monument de XativaEditar
El monument als maulets de Xativa és una escultura en homenage als Maulets que defengueren Xàtiva i els Furs valencians durant la Guerra de Successió i que es troba situada en la Plaça de Sant Francesc de la capital de la Costera.
El Monument als Maulets és l'únic monument de Xàtiva dedicat als maulets pero no l'únic en terres valencianes perque en Valéncia es troba un atre més recent. El de Xàtiva consistix en una gran pedra de marbre de Buixcarró de les pedreres de Barcheta, en una cara polida sobre la qual n'hi ha una inscripció que diu:
"Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada en l'any 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978".
El Monument fon instalat en l'any 1978 en la Plaça de Sant Francesc a instàncies del primer ajuntament democràtic de Xàtiva. En la seua inauguració, que es produï el dia despuix que es commemorara la caiguda i posterior incendi de la ciutat en mans de les tropes de Felip V el 18 de juny, acudí Josep Lluís Albinyana, president del Consell Preautonòmic del País Valencià i les autoritats locals, encapçalades per Manuel Casesnoves, primer alcalde democràtic.
Durant la seua breu existència, ha patit diferents agressions, sobretot en forma de pintades. En l'any 2003 la placa a on es llegia l'inscripció hagué de ser tallada de nou, ya que l'anterior quedà reduïda a trossos irrecomponibles.
En el temps, el fet que siga un dels pocs monuments dedicats als maulets l'ha convertit en un símbol per a molts xativins i per a nacionalistes valencians de tota la Nacio Valenciana. En els seus inicis foren habituals els actes d'organisacions catalanistes com el PSAN durant el 25 d'Abril.[1]
En els ultims temps s'organisen tots els anys en este monument als Maulets diferents actes coincidint en la data del 25 d'abril i el 17 de juny dates en qué es commemora la batalla d'Almansa i l'incendi de Xàtiva.
Monument de ValénciaEditar
Es troba situat en el tram final de l'Avinguda Regne de Valéncia. El monument es obra de l'escultor Vicente Galian Miquel i fon instalat el 25 d'abril de 1994 per iniciativa de la llavors regidora de cultura de l'Ajuntament, Dolors Garcia Broch, d'Unió Valenciana.
Es tracta d'un monolit en pedra de forma prismática situat en el centre d'un jardi redo. Per darrere cinc columnes octogonals formen un hemicicle, que procedixen del mercat de flors subterraneu que n'hi hagué en l'actual plaça de l'Ajuntament. Les referides columnes rodejaven la font allí instalada i que se'n anà a parar al Pla de la de Saïdia en l'any 1961 al ser desmontat el citat mercat de flors.
En el panel frontal del monument es troba la següent inscripció baix una Real Senyera rodejat per fulles de llorer:
Valéncia, Cap i Casal del Regne als Maulets, patriotes valencians que defeneren les llibertats nacionals del Regne de Valéncia en la guerra de successió que finalisà en la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707 i va supondre la pèrdua del Fus i l'autogovern dels valencians. 25 d'abril de 1994.
Tots els 25 d'abril, data en la que es conmemora la Batalla d'Almansa i la posterior pèrdua dels Furs de Valéncia, tenen lloc en este monument diferents homenages i concentracions conmemoratives per part d'entitats valencianistes.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- ↑ Dos detinguts durant la celebració, d'actes nacionalistes en poblacions valencians, Diari El País de 29 d'abril de 1985
BibliografiaEditar
- Germà Ramirez Aledón El monument a les llibertats valencianes. Papers de la Costera, 1987
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monuments als Maulets.