Monasteri de Rila
El monasteri de Rila (en búlgar: Рилски Манастир, Rilski Manastir) va ser fundat en el X per Sant Juan de Rila conegut com Iván Rilski, un ermitaño canonizado per l'Iglésia ortodoxa. El temple està ubicat en les Montanyes Rila, en la profunda vall del riu Rilski, en la part occidental de Bulgària, a més o menys 120 quilómetros de la capital, Sofia.
Història
Tradicionalment, s'ha atribuït la fundació del monasteri al ermitaño Iván de Rila, qui li hauria donat el seu nom; la seua construcció pertanydria al regnat de Pedro I (927-968). Iván es va retirar com ermitaño a les montanyes de la cordillera de Rila. El seu hagiografia conte que va viure santamente en el buit d'un arbre tallat en forma de fèretre. Pronte es va estendre la seua fama de sant i se li varen unir atres persones que volien seguir el seu eixemple. El ermitaño va viure en una cova sense possessions materials, molt prop de l'ubicació del monasteri, mentres que el complex va ser construïts pels seus discípuls, els qui varen aplegar a les montanyes en busca de la seua instrucció. La tomba de Sant Joan de Rila es va convertir en un lloc sagrat i el primitiu monasteri va ser transformant-se en un complex major. Va eixercitar un paper important en la vida espiritual i social de la Bulgària migeval.
Des de la seua creació, el monasteri de Rila ha segut finançat i respectat pels governants búlgars. Es varen fer donacions considerables per pràcticament tots els sars durant el Segon Imperi Búlgar fins a la conquista otomana, duent al monasteri a ser un gran centre cultural i espiritual que va alcançar el seu apogeu entre els sigles XII i XIV.
El monasteri de Rila va ser reedificado en el seu emplaçament actual per Hrelyu, un senyor feudal, durant la primera mitat de el XIV. Els edificis més antics del complex daten d'este periodo: la torre de Hrelja (1334-35), una chicoteta iglésia junt a la mateixa (1343), ademés del tro del bisbe i les portes en bells gravats. No obstant, l'arribada dels otomans a finals de el XIV va comportar numeroses incursions i la destrucció del monasteri a mitan de el XV.
.jpg)
Gràcies a les donacions de la sultana Mara Branković, l'Iglésia Ortodoxa Russa i el monasteri de Rossikon del mont Athos, el monasteri de Rila va ser reconstruït a finals de el XV per tres germans de la regió de Dupnica. Aixina mateix, gràcies a l'influència de la sultana, les relíquies d'Iván de Rila es varen traslladar des de Tarnovo fins al nou complex en 1469.
El complex va servir com a depositario de la llengua i cultura búlgares en temps de domini estranger. Durant l'época del Despertar nacional búlgar (sigles XVIII-XIX), el monasteri va ser pastura de les flames en 1833 i va ser reconstruït entre 1834 i 1862 en l'ajuda de pudientes búlgars de tot el país, baix proyecte de l'arquitecte Alexi Rilets. La construcció dels edificis residencials va començar en 1816, mentres que un campanar es va afegir a la torre de Hrelyu en 1844. Ademés, el neófito Rilski va fundar una escola en el monasteri durant el mateix periodo. El monasteri és conegut per ser amagatall de revolucionaris búlgars com Vassil Levski, Gotse Delchev, Peyo Yavorov, etc. El complex monasterial, famós per albergar la majoria d'obres mestres de la Renaixença búlgara, va ser declarat Monument Històric-Nacional en 1976 i es va convertir en Patrimoni Mundial de la Humanitat per l'Unesco en 1983.[1] Des de 1991 s'ha subordinat enterament al Sant Sínodo de l'Iglésia Ortodoxa Búlgara.
El 25 de maig de 2002 el papa Juan Pablo II va visitar el monasteri de Rila durant el seu pelegrinage a Bulgària.
En la cultura popular
- En la novela L'historiadora (2005) d'Elizabeth Kostova, el monasteri apareix breument.
Referències
- ↑ «Rila Monastery». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
Bibliografia
- Emil Ivanov: Dones Bildprogramm dones Narthex im Rila-Kloster in Bulgarien unter besonderer Berücksichtigung der Wasserweihezyklen, Diss., Erlangen, 2002.
- Emil Ivanov: Rila-Kloster, Artikel: RGG4, Bd. 7, 2007, Sp. 520.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monasteri de Rila.- L'experiència d'un viager en el Monasteri de Rila
- [enllaç trencat]
- Fotos de Monasteri de Rila [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de Rila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.