Monarca

El monarca valencià Jaume I en la batalla d'El Puig. Temple sobre taula de Marçal de Sax. Victoria and Albert Museum, Londres.

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autócrates -monarquia absoluta- o caps d'estat cerimonials en auctoritas pero sense potestas de govern, la qual és eixercida pel parlament -monarquia constitucional-. El monarca pot tindre qualsevol dignitat (títul) -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del grec monos arkhein que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'Antiga Grècia.

Definició de monarcaEditar

Algunes característiques dels monarques són:

La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Co-príncip francés d'Andorra (el president de França, encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de Malàsia és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.
Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (a sovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de Malàsia, el papa (com a monarca del Vaticà). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.
La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.

Llínea d'honor dels títuls nobiliarisEditar

Emperador	Rei (antigament escrit "rey")^[1]	Príncip (antigament dit "príncep")^[2]	Infant	Duc	Marqués	Comte	Vescomte	Baró	Senyor	Castellà (antigament dit "castlà")^[3]

Títuls dels monarques tradicionals d'EuropaEditar

Existixen en Europa diversos títuls que els monarques poden ostentar. Els títuls femenins s'usen si el monarca és una dòna, o si és esposa d'un monarca, i per lo tant cal distinguir entre els dos casos (per eixemple: reina consort o reina regnant). El títul normal d'un monarca en Europa, si no ostenta un càrrec superior, és el títul de príncip (o princesa) per convenció. Este títul (i atres) eren otorgats per un emperador, mentres que els monarques dels estats sobirans escollien el títul a discreció (la majoria del temps escollien el títul de rei o reina).

Títul masculí	Femení	Realme	Llatí	Exemples
Papa		Papat	Papa	Actual: Ciutat del Vaticà Històric: Estats Pontificis; en els països catòlics, coronava als emperadors, llegitimava els realmes i era preeminent a tots els monarques en les relacions diplomàtiques.
Emperador	Emperatriu	Imperi	Imperator	Històric: Imperi Romà, Imperi Bizantí, Sacre Imperi Romà, Imperi Otomà, Imperi Britànic, Imperi Austrohongarés, Imperi Alemany, Imperi Napoleònic, Imperi Rus.
Rei	Reina	Regne	Rex	Actual: Regne de Bèlgica, Regne de Dinamarca, Regne d’Espanya, Regne Unit de la Gran Bretanya, Regne de Noruega, Regne dels Països Baixos, Regne de Suècia. Històric: Regne de Valéncia. Artícul principal → Monarques de Valéncia.
Gran Duc	Gran duquesa	Gran ducat	Magnus Dux	Actual: Luxemburg. Històric: Lituània, Baden, Toscana, etc.
Príncip	Princesa	Principat	Princips	Actual: Principat de Mònaco, Liechtenstein i en una certa mida Principat d'Andorra en 2 Copríncips Històric:Principat de Kiev, Principat d'Orange.
Duc	Duquesa	Ducat	Dux	Històric: Ducat de Bretanya
Comte	Comtesa	Comtat	Comtes	Històric: Comtat de Barcelona
Senyor	Senyora	Senyoria	Dominus	Històric: Senyoria de Montpeller, abans de 1252

ProtocolEditar

Hi ha complexes regles de protocol per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de dirigir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fòrmules més comunes.