El model IS-LM, també cridat model de Hicks-Hansen, és un model macroeconòmic de la demanda agregada que descriu l'equilibri de la renda nacional (la producció) i dels tipos d'interés d'un sistema econòmic i permet explicar de manera gràfica i sintetisada les conseqüències de les decisions del govern en matèria de política fiscal i monetària en una economia tancada. El model representa l'equilibri econòmic a curt determini, que el nivell de preus es manté constant. Es representa gràficament per mig de dos curves que es tallen, cridades IS i LM, que identifiquen el model.

Gràfica del model. La curva IS es va desplaçar a la dreta, be per una política fiscal d'increment del despesa o de transferències, o be per una disminució de la taxa d'imposts. L'equilibri es troba per tant en I2 i i2.

El model mostra l'interacció entre els mercats reals (curva IS) i els monetaris (curva LM). Abdós mercats interactuen i s'influïxen mútuament ya que el nivell de renda determinarà la demanda de diners (i per tant el preu del diners o tipo d'interés) i el tipo d'interés influirà en la demanda d'inversió (i per tant en la renda i la producció real). Per tant en este model es nega la neutralitat dels diners i es requerix que l'equilibri es produïxca simultàneament en abdós mercats.

El model IS-LM, està inspirat en les idees de John Maynard Keynes pero ademés sintetisa les seues idees en les dels models neoclàssics en la tradició d'Alfred Marshall. Va ser elaborat inicialment per John Hicks en 1937 i desenrollat i popularisat posteriorment per Alvin Hansen. Les curves IS-LM permaneixen com l'eixemple suprem de la pedagogia de la teoria econòmica dels temps de domini del pensament keynesiano.

Formulació

El model IS-LM es representa gràficament per mig de dos curves que es tallen, la cridada IS (Inversió-Aforre (Investment-Saving en anglés)) i LM (Demanda de diners-Oferix de diners (Liquidity preference-Money supply en anglés)) que identifiquen el model global. En l'eix horisontal o d'abscissa es medix la renda nacional o el producte intern brut, representats per la lletra "I", l'eix vertical o d'ordenades es representen els distints tipo d'interés. El model IS-LM pretén relacionar essencialment els nivells de renda nacional o PIB en el tipo d'interés relacionant-ho en l'inversió, el consum i la despesa agregats. El primer ingredient és la curva IS que relaciona els punts d'equilibri de l'economia productiva, i el segon és la curva LM que representa els punts d'equilibri en els mercats monetaris, a través de l'igualtat entre l'oferta i la demanda monetària.

Demanda agregada

Artícul principal → Demanda agregada.

Cada punt de la curva IS representa les distintes combinacions entre la renda nacional i la taxa d'interés que fan que l'oferta agregada i la demanda agregada en el mercat de producte s'igualen. És dir, la curva IS mostra els parells de nivells de renda i taxes d'interés per als quals el mercat de bens es troba en equilibri. Té pendent negativa perque la despesa privada (ya és inversió per part de les empreses, o consum per part de les famílies) depén inversamente del tipo d'interés, lo que es traduïx que una disminució del tipo d'interés fa aumentar dit despesa, generant una expansió en la Demanda Agregada, lo que comporta un aument de la producció.

Curva IS

Relació d'equilibri IS

 
Curva de demanda agregada. El punt a on es creua en la DA en la recta de 45 graus, és el punt d'equilibri en el mercat de bens. A partir d'esta série de punts d'equilibri, s'obté la IS.

La curva IS es deduïx de la demanda agregada (DA) i la recta de 45 graus o despesa efectiva. En el punt en el que es creuen abdós, el mercat de bens es troba en equilibri. La DA representa la cantitat de bens i servicis que els habitants, les empresas, les entitats públiques i demés, desigen i poden consumir del país per a un nivell determinat de preu. La curva de demanda té pendent negativa: si pugen els preus la gent voldrà comprar menys i si baixen voldrà comprar més.

És important precisar que el model es desenrolla en un marge d'economia tancada; no existixen els intercanvis en l'estranger. En estes condicions, la producció nacional és igual a la demanda nacional.

No existix l'inflació dins del context d'este model.


La demanda Agregada (Z) és donada per la següent relació:

Z=C+Ip+G

En a on

  • Z; és la demanda agregada
  • C és el consum
  • Ip és l'inversió privada
  • G és la despesa pública

La producció I és utilisada; ya siga per fins de consum C, o be fins d'aforro S, és dir:

Y=C+S

Ya que nos trobem en un model d'economia tancada, tenim equilibri, és dir que la demanda agregada és igual a la producció. Llavors tenim:

Y*=Z*

C+S=C+Ip+G

S=Ip+G
 
Curva IS.

Comentari: Dins de l'equilibri, si assimilem Ga una inversió Ig, obtenim l'igualtat següent: S = Ip + Ig= I, d'ahí el nom de la curva IS: lnversión (investment) és igual a l'aforro (savings) en cada punt de la curva IS.

Ya que el model IS-LM busca determinar la demanda (Z= I) i la taxa d'interés r a l'equilibri, estes magnituts es deuen expressar en funció de Iet r.

De manera general, l'inversió es troba en funció decreixent de la taxa d'interés, és per açò que obtenim una curva decreixent; la seua pendent depén de l'elasticitat de l'inversió en funció de la taxa d'interés i del multiplicador keynesiano.

Per eixemple, utilisant les relacions llineals:

  • G és considera exógena (determinada pel govern), igual a G0
  • C = C0+ c(I - T) - s.r; a on C0 és el consum autònom, c és el clim al consum, T els imposts (I– TIngreso), s és el clim a aforrar en funció de la taxa d'interés r;
  • Ip= I0- a.r; a on I0 és el conjunt de proyectes d'inversió possibles, a és la sensibilitat dels agents (inversors) a la taxa d'interés.

Sabent açò, la demanda agregada Z ve donada per la següent expressió:

Z=(C0+c(Y−T)−s.r)+(I0−a.r)+G0

Establint A0= C0 + I0 + G0:

Z=cY+A0−cT−(a+s)r

La relació IS, resulta:

Y=Z=(11−c)×(A0−c.T−(a.s)r)

La demanda agregada és una funció llineal de la producció, de pendent inferior a 1 (figura A).

La demanda (en una producció en equilibri) és una funció decreixent de la taxa d'interés. La curva IS és una representació d'esta relació d'equilibri.

A l'esquerra del punt d'equilibri de la figura A o l'esquerra de la curva de la figura B, la demanda agregada és superior a la producció, ya que esta tendix a aumentar: a la dreta de la curva, la demanda és inferior a la producció que tendix a disminuir.

Desplaçament de la Curva IS

Si el nivell de despesa pública aumenta de G a G’; per una taxa d'interés donada, el consum total aumenta, i be la demanda i la producció aumenten igualment. Utilisant el raonament anterior, obtenim:

Y′=(11−c)×(C0+I0+G′−c.T(a+s)r)

Y′=Y=(11−c)×(G′−G)


Per un aument de la despesa pública d'1, l'ingrés aumenta en una relació (11−c), com (0< c < 1) esta relació és superior a 1, d'ahí el seu nom multiplicador keynesiano. Igualment una disminució en els imposts, o un aument en la confiança dels consumidors (representats pel clim del consum) provoca un desplaçament cap a la dreta de la curva IS.

Inversamente, si el nivell d'imposts aumenta de T a T’, el consum decreix, i llavors la demanda i la producció disminuïxen en les mateixes proporcions. Utilisant el raonament anterior, obtenim:

Y′=(11−c)×(A0−c.T′−(a+s)r)
 
Curva LM.
Y′−Y=(11−c)×(T−T′)<0

La curva IS es desplaça cap a l'esquerra. Igualment, una reducció de la despesa pública o de la confiança dels consumidors desplacen cap a l'esquerra la curva IS.

Curva LM

La LM s'obté a partir de l'equilibri en el mercat de diners, que és en conjunt l'equilibri en el mercat d'actius. La LM mostra les combinacions de renda i tipo d'interés en els que la demanda de diners en térmens reals és igual a l'oferta de diners.

L'oferta nominal de diners és controlada pels bancs centrals de cada país i en este model es considera com una constant (Ms). Com en el model IS-LM el nivell de preus també és constant, l'oferta monetària real serà Ms/p.

La demanda de diners s'expressa de la següent forma: MD = k·I - h·i. A on k és la sensibilitat de la demanda de diners al nivell de renda, i h és la sensibilitat de la demanda de diners al tipo d'interés. La lm és de gran importància per a les economies duent-les a un estudi minuciós sobre i interés i els diners d'un país sent obstante la seua ocupació a l'hora de dur estudis de gran envergadura sobre casos macroeconòmics. Si rebugem el tipo d'interés, la funció quedaria aixina: i=khY−1hMD

Finalment, com la Ms ve determinada pel banc central, és una variable exógena, serà constant i es representarà gràficament com una recta vertical. En el punt a on es creua esta recta en la curva de demanda de diners, expressada anteriorment, hi haurà equilibri en dit mercat.

A partir d'estos punts d'equilibri, s'obtindria la curva LM. Que s'expressa de la següent forma:

Expressió de la LM
i=−Mph+khY A on:
  • M = Cantitat de diners en el mercat.
  • p = Nivell de preus.
  • h = Sensibilitat de la demanda de diners al tipo d'interés.
  • k = Sensibilitat de la demanda de diners al nivell de renda.
  • I = Renda o nivell de producció.


Desplaçament en la Curva LM

La posició de la curva depén de l'oferta dels diners, del nivell de preus, i del comportament dels agents (clims, elasticitat).

Si l'oferta dels diners aumenta de M a M’, quan P permaneix constant (sense inflació), l'oferta de diners aumenta de M/P a M’/P.

Per un I donada, correspon a una disminució de r a r’ de taxa d'interés, lo que conduïx a un desplaçament cap a avall de la curva LM.

Igualment una disminució d'oferta de diners provoca un desplaçament cap a dalt de la curva LM.

Equilibri IS-LM

L'equilibri final del model s'obté quan s'iguala la IS (equilibri en el mercat de bens) en la LM (equilibri en el mercat de diners).


Recordant que nos trobem en el model de demanda de Keynes, en a on l'objectiu és resoldre la desocupació involuntària, creant un aument de la demanda global de bens. Es considera l'aplicació de distintes polítiques per a desplaçar la IS o la LM. Per a desplaçar la IS s'usen polítiques fiscals, que poden ser expansives (en l'objectiu d'aumentar el nivell de renda o producció, és dir la I i disminuir la taxa de desocupació) o restrictives (en l'objectiu de disminuir l'inflació, i com a efecte no desijat la reducció del nivell de renda). Per a la IS les polítiques a aplicar són les fiscals, i per a la LM són les polítiques monetàries.

Referències

  • Mankiw, Gregory (2004). Macroeconomia, ANTONI BOSCH EDITOR. ISBN 9788485855988. Consultat el 4 d'octubre de 2010.