Miguel Falomir
| Miguel Falomir Faus | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador de l'Art. | ||
| Naiximent: | 1866 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Miguel Falomir Faus (Valéncia, 1966) és un historiador de l'art valencià, i director del Museu Nacional del Prado des de març de l'any 2017.
BiografiaEditar
Es llicencià en Història de l'Art en 1989 per l'Universitat de Valéncia, obtenint el premi extraordinari de la seua promoció. Posteriorment, entre 1990 i 1993 va treballar com a becari FPI per a la Ciència en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), organisme que depén del Ministeri d'Educació i Ciència. Durant este periodo, concretament en 1993, Falomir es va doctorar en Història de l'art. Entre 1994 i 1995 va realisar estudis de postdoctorat en el Institute of Fine Arts de l'Universitat de Nova York (Estats Units), gràcies a una beca Fulbright.
Trayectòria professionalEditar
A la seua tornada, treballà com a professor titular en l'Universitat de Valéncia, fins que en 1997 es va incorporar a la plantilla del Museu del Prado com a Cap del Departament de Pintura Italiana i Francesa (fins a 1700). En el temps, va assumir diferents càrrecs en el museu, fins que en 2015 fon nomenat director adjunt de Conservació i Investigació, càrrec que va ostentar fins al seu nomenament com a Director del museu, que tingué lloc el 17 de març de 2017, substituint a Miguel Zugaza, qui va passar a dirigir el Museu de Belles Arts de Bilbao.
Com a investigador, és membre del comité científic de la Fondazione Tiziano de Pieve di Cadore (Itàlia) i ha colaborat en diverses universitats italianes i nortamericanes.
Com a comissari, destaquen les seues exposicions:
- De Tiziano a Bassano.
- Maestros venecianos del Museo del Prado (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 1997)
- Una obra maestra restaurada. El Lavatorio de Jacopo Tintoretto. (Museo del Prado, 2000)
- Los Bassano en la España del Siglo de Oro (Museo del Prado, 2001)
- La restauración de El emperador Carlos V, a caballo, en Mühlberg de Tiziano (Museo del Prado, 2001)
- Tiziano (Museo del Prado, 2003)
- Tintoretto (Museo del Prado, 2007)
- El retrato del Renacimiento (Museo del Prado, 2008)
- El último Rafael (Museo del Prado, 2012)
- Las Furias: alegoría política y desafío artístico (Museo del Prado, 2014)
- Tiziano: Dánae, Venus y Adonis. Las primeras poesías.
Aixina mateix, ha impartit conferències en institucions tals com el Museu del Prado, la National Gallery of Art (Washington), el Museu del Louvre, l'Universitat de Udine, el Museu de Belles Arts de Boston, la UCLA o la National Gallery of Victoria.
En giner de l'any 2022 va ingressar en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando. En concret, prengué possessió de la medalla número 40 com a acadèmic numerari en la secció d'Escultura.