Mario el epicúreo

Mario el epicúreo és una novela filosòfica de l'escritor anglés Walter Pater publicada en 1885. La seua trama es desenrolla en la Roma dels Antoninos (concretament de Marco Aurelio). La novela és la realisació de l'ideal de Pater d'una vida estètica, el seu cult a la bellea i la seua teoria de l'efecte estimulant en la busca de la bellea com un ideal en sí mateixa.

Conscient de la seua creixent influència i al tant de que la «conclusió» del seu anterior llibre, Estudis de l'història de la Renaixença (1873), podria ser malinterpretada com amoral, Pater va intentar clarificar i ejemplificar les seues idees per mig d'esta novela. Els antecedents de lo que vindria a cridar-se el Moviment estètic poden ser parcialment trobats en estos dos llibres; i el seu impacte pot sentir-se particularment en un dels líders d'este moviment, Oscar Wilde, antic alumne de Pater en Oxford.

El principi i el final de la novela mostren la nostàlgia que l'autor sentia per l'ambient, els rituals i les creències religioses que ell havia perdut. Per una atra part, la novela té un important component filosòfic, sobretot entorn al epicureisme i l'estoïcisme.