Mandat Britànic de Palestina
| |||||
| |||||
| |||||
 | |||||
| Capital | Jerusalem | ||||
| Idioma oficial | Anglés, àrap y hebreu | ||||
|
Història |
|||||
| • Mandat assignat | 1922 | ||||
| • Fundació del Estat d'Israel | 1948 | ||||
| Forma de govern | Mandat de la Societat de Nacions | ||||
.svg)
El Mandat britànic de Palestina va ser una administració territorial encomanada per la Societat de Nacions al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort en Orient Mig, despuix de la Primera Guerra Mundial i com a part de la partició de l'Imperi otomà, en l'estatus de territori baix mandat. El territori sobre el que es va establir corresponia a la regió meridional del Llevant mediterràneu, una regió que l'Imperi otomà va perdre com a conseqüència de la seua derrota en la guerra.
Encara que el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda administrava estos territoris de facto des de l'any 1917, el Mandat va entrar en vigor en juny de 1922[1] i va expirar en maig de l'any 1948. En un primer moment va incloure els actuals territoris de Jordània, Israel i l'actual Palestina, si be a partir de setembre de 1922 el Regne Unit va separar la part oriental del mateix, creant el Emirat de Transjordània.