Mahāsiddha

Mahasiddha significa en Sánscrito "gran adepte".

Esta tradició es va desenrollar en l'Índia en el seu periodo migeval entre els sigles III i XIII, alcançant el Tibet.

Està basada en els sutras Mahāiāna pero sent les seues pràctiques diferents. Els Mahasiddha són aquells que per mig de pràctiques tántricas conseguixen diversos poders màgics o Siddhis.

D'entre els Mahasiddas es destaquen els cridats "84 Mahasiddhas" sent un dels més famosos Padmasambhava.

Referències

The Mahasiddha Tradition in Tibet, Vajranatha [1] [2] archivat en Wayback Machine.

Este artícul conté una traducció derivada de «Mahāsiddha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.