Lupinus mariae-josephi

El Lupinus mariae-josephi, en valencià tramusser valencià, és una espècie de tramusser (o Lupinus) endèmica de la Comunitat Valenciana.

Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres llavors conegudes a finals de la década dels 70 del sigle XX. En l'any 2004 fon descrita oficialment i en acabant se considerà extinta, pero en l'any 2006 fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de Monserrat.

Descripció

És una planta de vida anual, erecta i pilosa, de fins a 30 cm. d'altura. Les flors tenen 12 mm. de llongitut, en corola entre blanca i groguenca que, al madurar, muda al roig. Fructifica fent bajoques de 50x20 mm que porten entre 3 i 4 llavors elipsoidals de 8x6x4 mm. de color marró clar. Ademés genera nòduls radiculars en simbiosis junt a bactèries del gènero Bradyrhizobium. Per la posició de l'estandart o pétal superior (aplicat sobre els dos pétals inferiors), el color roig de la flor i l'estructura de l'inflorescència (no és en espiga terminal sino en pomell) no pareix emparentada en atres espècies de Lupinus del Mediterràneu o d'Amèrica del Nort.

Distribució i hàbitat

La seua població se troba repartida entre les comarques de la Ribera Alta, La Safor i La Costera.

Al contrari que la majoria d'especies del género Lupinus, que únicament habiten sobre substrats àcits o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys calcàreus, i per lo tant alcalins, entre plantes com la coscolla, el margalló o el llentiscle. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola.

Vore també

• Tramusser