Les llengües fi-pérmicas són un grup tradicional, pero en disputa, de les llengües urálicas que comprén les llengües fi-bàltiques, llengües sami, llengües mordvínicas, idioma mari, llengües pérmicas, i és provable que un número d'idiomes extints. En la taxonomia tradicional de les llengües urálicas, les fi-pérmicas s'estima que s'han separat de la llengües ugrofinesas al voltant del 3000-2500 a. C., i ramificat en llengües pérmicas i llengües fi-volgaicas al voltant de l'any 2000 a. C.[1] Hui en dia la validea del grup com a entitat taxonòmica es qüestiona.[2]

El terme llengües fínicas a sovint s'ha utilisat per a designar a totes les llengües fi-pérmicas,[3][4] sobre la base d'una creència anterior de que les llengües pérmicas estarien molt més estretament relacionada en les llengües fi-bàltiques que en les llengües ugrias.[1] En l'us acadèmic finlandés, el terme fínico és casi sempre usat per a referir-se exclusivament a les llengües fi-bàltiques.[5]

L'interpretació en agrupar les llengües fineses, fínicas o fi-pérmicas pot variar entre els diferents estudiosos, a pesar d'això totes les variacions tracten al pérmico com una divisió primària. Les següents propostes de classificació es mostren per Ruhlen (1987)[3] i Angela Marcantonio (2002):[6]

Collinder, 1965 Austerlitz, 1968 Sauvageot & Menges, 1973 Harms, 1974 Vogelin & Vogelin, 1977

Referències

editar

Llectures externes

editar
  • (1998) Daniel Abondolo Daniel Abondolo (ed.). The Uralic Languages. ISBN 0-415-08198-X.