Llei de purea de 1516
La Llei de la purea (en alemán: Reinheitsgebot) va ser decretada el 23 d'abril de 1516 per Guillermo IV de Baviera.[1] S'establia que la cervesa solament es devia elaborar a partir de tres ingredients: aigua (de preferència de manantial), ordi malteada i lúpulo. Es creu que és la primera regulació llegal d'un aliment. Açò va tindre lloc en la ciutat bavara d'Ingolstadt, junt al riu Danubio.
Característiques
La llei no menciona la rent, que va ser descoberta en 1880 per Luis Pasteur com a part del procés de fermentació de la cervesa. Abans de conéixer el mecanisme de fermentació, els cerveceros usualment prenien el sediment d'una fermentació prèvia i ho agregaven a una nova. Si no ho podien obtindre, usualment posaven una série de vasijas i en el procés apareixia "per sí sola" el rent. La principal motivació d'esta llei es trobava que Guillermo IV de Baviera tenia el monopoli de l'ordi. D'esta manera, al no poder comprar-li a ningú més un ingredient bàsic per a l'elaboració d'esta beguda, no només va aumentar les seues vendes, sino també el preu, ya que no tenia atres cereals competidors.
Esta regulació va permanéixer en vigor fins a la seua abolició en 1986, en ser substituïda per les regulacions de l'Unió Europea.
Referències
- ↑ W. Unger, Richard (2007). Beer in the Middle Ages and the Renaissance (en anglés), University of Pennsylvania Press. ISBN 0812219996.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de pureza de 1516» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.