Llei Orgànica Constitucional sobre Concessions Mineres
Llei Orgànica Constitucional sobre Concessions Mineres és una llei chilena de caràcter orgànic constitucional que distinguix dos tipos de concessions mineres, d'exploració o d'explotació.[1]
La llei va ser proposta en agost de 1981 per Augusto Pinochet a la Junta de Govern, que actuava com a cos llegislatiu de la dictadura militar.[2] Va ser aprovada el 7 de giner i rectificada el 22 i 23 de giner de 1982.[1] José Piñera, qui va ser ministre de Mineria durant la dictadura militar, va declarar que la Llei junt en el Còdic de Mineria varen ser fetes per a donar "accés lliure" i "seguritat judicial" als inversors privats.[3]
Contingut
Els artículs claus de la llei declaren que:[1]
- Abdós concessions, d'exploració i explotació, són drets reals i immobles, distints i independents del domini del predio en la superfície (artícul 2).
- No hi ha cap llímit de profunditat en les concessions (artícul 3).
- Els concessionaris miners són els únics facultats de tastar i cavar dins del terreny de la concessió. Es poden establir llimitacions en la finalitat de precaver danys a l'amo del sol o per interés públic (artícul 7).
- Els concessionaris tenen que pagar palesos anuals a l'Estat, si no les concessions seran arrematades (artículs 12 i 18).
- La concessió d'exploració serà cancelada si explotació és realisada pel seu titular (artículs 13 i 18).
- Els concessionaris tenen el dret d'establir instalacions en la superfície que siguen pertinents per a l'exploració o explotació de la concessió (artícul 8).
- Les concessions d'exploració no podran tindre una duració superior a quatre anys, mentres que les d'explotació no tenen determini definit (artícul 17).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley Orgánica Constitucional sobre Concesiones Mineras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.