Lisu

Els lisu (chinenc: 傈僳; pinyin: Lìsù zú) són una ètnia que habita en la República Popular China, Tailàndia, Birmània i Índia. Es creu que són originaris del Tibet.

Són una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular China. La seua població en este país es concentra en la província de Yunnan encara que es troben també alguns grups en Sichuan. Es calcula que en Tailàndia viuen uns 30 000 lisu.

Idioma

Artícul principal → Idioma lisu.

Els lisu tenen el seu propi idioma pertanyent a la família de les llengües sino-tibetanes. Antigament, cada poblat parlava el seu propi dialecte, lo que feya molt difícil la comunicació entre els lisu. En l'actualitat, l'idioma és molt més uniforme.

Encara que l'idioma lisu caria de caràcters que permeteren la seua escritura, en el XX es varen crear varis sistemes d'escritura per a este idioma; un d'ells és l'alfabet Fraser, reconegut oficialment pel govern chinenc, en 1957 es va desenrollar un alfabet llatí basat en el pinyin. En carir de texts escrits fins a fa pocs anys, l'història dels lisu ha passat de generació en generació a través de cançons.

Història

Els primers lisu varen habitar en les vores del riu Jinsha. Estaven governats per dos tribus poderoses: els "wudeng" i els "lianglin". A partir el XII, varen quedar somesos al poder de la dinastia Yuan i, posteriorment, al de la dinastia Ming en la prefectura de Lijiang en Yunnan.

En 1801, els lisu varen protagonisar un tumult contra els caps locals, de les ètnia naxi i bai. El govern de la dinastia Qing va enviar més de 10 000 soldats a la zona. A partir de llavors, el sistema feudal de la regió va escomençar a canviar.

Durant molts anys, els lisu varen sofrir l'opressió, primer dels terratinents locals, despuix del propi govern. En 1940, tenien que abonar 65 tipos diferents d'imposts, inclós un que gravava als Lisu per cada avió que creuava la seua regió. Açò va provocar que un bon número de lisu emigraren de la zona.