Lecco és una ciutat d'Itàlia, capital de la provincia homónima, pertanyent a la regió de Llombardia. Ubicada junt al lago Como, conta en una població de Plantilla:Población comune Italia.

Història

Períodos celta y romano

En 1988, les excavacions dels Museus Cívics de Lecco varen conduir al descobriment d'un poblat de la Cultura Golasecca (primera Edat del Ferro) en la Rocca vaig donar Chiuso. L'assentament dels celtes Golasecchiani en la zona precedix a l'arribada dels celtes en més de quatre sigles.

En 2005, atres excavacions dels Museus Cívics de Lecco i l'Universitat de Bérgamo desenterraron el jaciment de producció metalúrgica més antic de tot l'arc alpí (sigles II - I) en Piani d'Erna.

Edad Media

Com a punt de conexió de vàries vies que comunicaven Llombardia en els territoris de Oltralpe, la regió es va convertir en escenari d'enfrontaments i batalles decisives. El sistema fortificat de Lecco (Castrum Leuci) es va convertir, junt en els carolingis, en la sèu d'un important comité confiat a la família Atónida.[1] En 960, Lecco va quedar baix el señorío de l'arquebisbe de Milà.

A lo llarc de l'Edat Mija i l'Edat Moderna, el nom de Lecco no indicava un centre habitat, sino que comprenia tota la zona compresa entre el llac i la Valsassina. Lecco era un assentament policéntrico, en el que els diversos districtes eren estretament interdependents, cada u en una especialisació funcional i econòmica.

El período municipal y vizcondal

En 1117, va esclatar una guerra de dèu anys que va enfrontar a numerosos pobles dels llac de Com i Lugano contra Milà, de la que Lecco era aliat. Els habitants de Lecco varen participar en la batalla i, en març de 1125, Com va tindre que capitular i els vencedors li varen capcionar fòc.

Més vesprada, Lecco es va vore envolt en les lluites entre les poderoses famílies milaneses Visconti i Torriani (ames dels territoris de la Valsassina). En 1296, les lluites varen dur a Mateo I de Visconti a destruir el poble, ordenant que no s'alçara jamai. A pesar de la destrucció, Lecco va ser reconstruït i reconquistado per Azzone Visconti. A lo llarc d'este periodo, la comunitat de Lecco, que comprenia tot el territori municipal actual, va evolucionar com un municipi lliure en els seus propis estatuts i, fins a 1757, va anar de facto un chicotet estat autònom (en el seu propi dret civil i penal), pero integrat en el major Ducado de Milà.

Dominación española

En la caiguda del Ducado de Milà, Lecco va passar al domini espanyol i, baix el regnat de Carlos V, es va transformar en una plaça forta militar.[2] Durant este periodo, va sofrir, com tot el territori milanés, plagues i hambruna, que Manzoni va descriure admirablemente en Los novios. En 1714, Llombardia va passar al control dels Habsburgo d'Àustria.

Dominación austriaca

En 1784, José II de Austria va visitar la ciutat i va decidir destruir les muralles.[3] En la caiguda de Napoleón i el naiximent de la República Cisalpina en 1797, la Riviera de Lecco va passar a formar part de l'efímer Departament de Montanya. En 1799, les tropes rusas i francesas lucharon ací durant la Guerra de la Segunda Coalición. En 1814, despuix de la derrota definitiva de Napoleón, l'eixèrcit austríac va recuperar la possessió de la regió i, en 1816,[4] va reincorporar definitivament Lecco a la província de Com (de la que s'independisaria en 1995), dividint definitivament la ciutat en numerosos chicotets municipis que es restablirien en 1923, durant el vigèsim aniversari del fascismo.

En el periodo del Regne de Llombardia-Vèneto, Lecco va conéixer efectes positius: numeroses intervencions de modernisació i desenroll del territori, com l'introducció d'una burocràcia eficient, l'aument del catastre i el desenroll industrial que va conduir a un ampli benestar.

Del Risorgimento a la posguerra

En el sigle XIX, Lecco es va convertir en un dels centres neuràlgics de la cultura italiana: els Scapigliatura, un famós grup d'escritors milanesos, varen fer de Maggianico un dels seus llocs de trobada predilectes. L'efervescència cultural de l'época també es va associar en l'efervescència política, i Lecco i els seus habitants varen eixercitar un paper fonamental en el Risorgimento lombardo.

Quan va esclatar l'insurrecció milanesa contra Àustria en març de 1848, un sacerdot, Don Antonio Mascari, va incitar a la rebelió des del púlpit, pero l'insurrecció, que va tindre lloc en la nit del 18 al 19 de març, va fracassar. Per decret del 22 de juny de 1848, el govern provisional de Llombardia (el govern austríac havia caducat despuix de l'insurrecció dels Cinc Dies de Milà) va ascendir a Lecco al ranc de ciutat, gràcies a la seua contribució a la causa del Risorgimento. No obstant, Lecco va tornar a ser degradat a municipi en 1859.

En 1859, en la segunda guerra de Independencia italiana, Lecco i Llombardia varen ser conquistades pel Reino de Sardenya i, eixe mateix any, va recuperar el títul de ciutat.

En 1923, el territori municipal, ya insuficient per a contindre l'expansió urbana, es va ampliar considerablement en l'anexió dels municipis veïns de Acquate, Castello Sopra Lecco, Germanedo, Laorca, Ranci digues Lecco i Sant Giovanni alla Castagna, aixina com partix del territori municipal de Maggianico. En 1928, també es anexionó el restant de Maggianico.

Geografia

 
Vista nocturna de la ciudad

Situada a 50 km al nort de Milán; llimita en el lago de Como (cridat llac de Lecco) a l'oest i en els Alpes Lombardos en l'est. El llac forma el riu Adda, de manera que varen ser construïts molts ponts per a millorar les comunicacions entre Com i Milà. Hi ha tres ponts que creuen el riu Adda en Lecco: el pont Azzone Visconti (1336-1338), el pont Kennedy (1956) i el pont Alessandro Manzoni (1985).

La seua economia solia estar basada en l'indústria (en la manufactura del hierro), pero actualment es basa principalment en el sector terciario.

Deportes

El club de fútbol local és Calcio Lecco 1912, i a partir de la temporada 2024-25 competirà en la Serie C, la tercera categoria del fútbol italiano. Juga els seus partits de local en l'Estadi Mario Rigamonti-Mario Ceppi, la capacitat del qual és per a 4997 espectadors.

Demografia

Lecco tenia en decembre de 2021 un total de 46 477 habitants, aumentant a 48 131 a finals de 2013.

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011 2021
Població 16 224 18 083 19 964 25 191 30 020 31 044 33 557 36 973 42 454 48 230 53 230 51 377 45 872 45 501 46 705 46 831
Font ISTAT

Ciudades hermanas

Referències

  1. ↑ «L'età carolingia (sec. VIII – IX) – Istituzioni storiche – Lombardia Beni Culturali». www.lombardiabeniculturali.it. Consultat el 27 de diciembre de 2020.
  2. ↑ Armando, Donato (2017). Messina 1860–1943: Storia e Archeologia Militare di una piazzaforte contesa, University of Michigan Press. doi:10.30861/9781407316284. ISBN 978-1-4073-1628-4.
  3. ↑ Feroz, Mohammed Nazim; Mengel, Susan (20 de agosto de 2015). «Phishing URL Detection Using URL Ranking», 2015 IEEE International Congress on Big Data, IEEE, pp. 635–638. doi:10.1109/bigdatacongress.2015.97. ISBN 978-1-4673-7278-7.
  4. ↑ (31 de octubre de 2011) Antonio da Lecco, Oxford University Press. doi:10.1093/benz/9780199773787.artícul.b00005956.

Enllaços externs

Commons