Josep Pasqual Tirado
| Josep Pasqual Tirado | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor | ||
| Naiximent: | 12 de maig de 1884 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1 de giner de 1937 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Pasqual Tirado (Castelló de la Plana, 12 de maig de 1884 - † 1 de giner de 1937), fon un llaurador, escritor i poeta valencià. És el creador de la mitologia castellonenca.
BiografiaEditar
Fill i net de llauradors acomodats, com se diu: "castelloner de soca". Josep Pasqual Tirado naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, el 12 de maig de l'any 1884. Els seus pares foren Manuel Pasqual i Matilde Tirado. Tingueren tres fills: el mateix Josep, Matilde i Maria Dolors. La família tingué propietats rústiques en casi totes les partides del terme municipal de Castelló: Taxida, La Plana, Ramell, Canet, Rafalafena, Gumbau, Coscollosa, Soterrany, Almalafa, Bovalar i La Magdalena. De malnom eren els Mirona i aixina se li conegué a Josep com "Pepe de Mirona" i també aixina firmà algunes de les seues obres costumistes.
Estudià en l'institut vell de Santa Clara, ya desaparegut, i també compaginà el seu treball en l'horta de les propietats familiars. Mentres estudiava el bachillerat colaborà en un periòdic estudiantil nomenat El Bombo i en un pseudònim graciós: "P. Pito". D'eixa época són les seues obres, Mahomet el Llandero i la poesia A la bota.
A l'acabar el bachillerat Pasqual Tirado és dedicà a l'agricultura en les propietats familiars. En l'horta i el camp descobrí les expressions pròpies dels llauradors, les faules i els contes transmesos de pares a fills.
En la Hoja literaria que es publicava semanalment en el periòdic La Provincia, Pasqual Tirado publicà dos texts: Cosas del amor i Dolor de padre, escrits en castellà pero en expressions en llengua valenciana.
El dia 11 de maig de 1912 se casà en la que fora la seua nóvia, Joaquina Roig Dols, i s'instalaren en la casa núm. 7 del carrer de l'Ensenyança a on naixqueren els sèt fills del matrimoni: Matilde, Joaquinita, Josep Manuel, Vicent, Maria Lledó, Josefa María i Manuel. Junt al naiximent dels seus fills naixqueren les contalles, les narracions, els contes... que poc a poc se convertirien en llibres quan entrà a formar part de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), fundada en l'any 1919.
És a partir de 1920 i fins a 1930 quan Pasqual Tirado començà a colaborar en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) i també en el diari Libertad. El director del Bolletí de la SCC, Ricart Carreras l'introduí en el coneiximent de les obres de la lliteratura clàssica valenciana com el Tirant lo Blanch que despertarien en Josep Pasqual l'interés i l'imaginació en contalles i aventures, creant un món a cavall entre la realitat i la ficció. Un conjunt de les seues narracions s'editaren baix el títul De la meua Garbera. Contalles de Castelló de la Plana, obra que fon publicada per la Societat Castellonenca de Cultura en l'any 1935.
De 1922 a 1924 se publicaren en el Bolletí de la SCC diversos capítuls de la seua obra Tombatossals i que se recopilarien en un llibre en l'any 1930 i que és l'obra més coneguda.
En les eleccions municipals del 21 d'abril de 1931 per a formar el primer ajuntament de la República, fon elegit regidor-síndic sent l'alcalde, Manuel Peláez Edo. Fon elegit pels conservadors i lliberals. Seguí en la política fins a l'any 1936 junt a Vicente Tirado Gimeno i segons les actes municipals, defengué els drets dels llauradors, el món agrícola en general, les tradicions culturals, el patrimoni castellonenc i de manera especial, els principis morals i els interessos religiosos de l'Iglésia catòlica.
TombatossalsEditar
- Artícul principal → Tombatossals.
Tombatossals, la seua millor aportació a la lliteratura valenciana, està considerada com l'obra valenciana narrativa més perfeccionada de les primeres quatre décades del sigle XX. Incorporada a la cultura popular i tradicional, el seu caràcter mitològic la situa en un lloc molt especial dins de la lliteratura valenciana, ya que intentant justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, transcendix de si mateixa, carregada d'una capacitat simbòlica inagotable. Aixina que, les aventures del jagant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquista de les Illes Columbretes es mostren al mateix temps com a mit, símbol i senyal.
Josep Pasqual Tirado a soles pogué vore una edició de la seua popular obra Tombatossals ya que faltà el 1 de giner de l'any 1937, als 53 anys.
En l'any 1966 la Fundació Huguet feu una segona edició de 5.000 eixemplars en dibuixos del pintor castellonenc Joan Batiste Porcar i que fon revisada pels professors José Sánchez Adell, Manuel Calduch Almela i Ángel Sánchez Gozalbo, que també participà en la revisió de la primera edició.
La compositora d'ideologia pancatalanista Matilde Salvador va compondre en l'any 1943 l'òpera La filla del rei Barbut, basada en l'obra de Pasqual Tirado, Tombatossals.
ObresEditar
- Fruita de Repom (Valéncia, 1921), novela escrita en l'any 1920 que aparegué en la publicació El Cuento del Dumenche.
- Tombatossals (1930). ISBN 84-95881-71-3, ISBN 84-7502-211-1, ISBN 84-923940-0-5, ISBN 84-9789-218-6, ISBN 84-95881-69-1.
- De la meua Garbera (1935). ISBN 84-85104-15-3, ISBN 84-7580-269-9, ISBN 84-7822-181-6.
NotesEditar
En la primera edició del llibre de Josep Pascual Tirado, escritor castellonenc, titulat De la meua garbera de l'any 1935, eixe llibre s'edità tres anys despuix de les Bases ortogràfiques de Castelló o del 32, son contalles castellonenques molt boniques i tractades en un llenguage d'aquell temps.
En quan al llenguage, Josep Pasqual Tirado utilisa molt a sovint, l'autèntic artícul neutre 'Lo', prohibit per la suplantació de la llengua valenciana pel català; les interrogants i les exclamacions s'obrin i es tanquen com el valencià baix les Normes d'El Puig; també utilisa paraules típiques valencianes com: 'puix', 'ab' -hui en dia canviat per 'en'-, etc...; noms tant valencians com: Nelo/a, Micalet, Vicenteta/Senteta, Lledó, etc... En canvi, n'hi han grafies que han patit 'les bases del 32' canviant-se l'auténtica 'Ch' valenciana, per la X, com 'Xe', 'Xiquet', etc...