José García Gómez
| José García Gómez | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Músic i compositor. | ||
| Naiximent: | 7 de febrer de 1897 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 3 de juliol de 1958 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José García Gómez, conegut en Castelló com Pepito Garcia, (Castelló, 7 de febrer de 1897 - † Castelló, 3 de juliol de 1958), fon un músic, compositor i professor valencià. Autor del famós passodoble Rollo i Canya que s'interpreta durant les Festes de la Magdalena en la ciutat de Castelló.
BiografiaEditar
Les seues primeres classes musicals les va rebre del seu pare, pianiste de professió. El seu pare, García-Cubero, era un professor de prestigi en Castelló i va coincidir en unes audicions en el guitarriste vilarrealenc Tàrrega. Als nou anys ya tocava l'orgue en les Escoles Pies i als dotze va intervindre en un concert al piano en el Teatre Principal.
Va obtindre per oposició una plaça de professor de piano en la Diputació i va crear la banda de música de la casa de Beneficència, aixina mateix va ser nomenat organiste de l'Ermitori de Lledó.
Creador de l'Orquesta Simfònica de Castelló, professor de l'Institut Francesc Ribalta, va conseguir gran popularitat, pero sobretot es va fer famós en guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de la capital de la Plana per a designar el passodoble que representaria a les festes fundacionals de la ciutat. Sense el seu Rollo i Canya serien impensables, en l'actualitat, molts dels actes de la semana gran.
El 22 de juliol de l'any 1922, va contraure matrimoni en la Basílica del Lledó en la chicona Pepita Guinot Pascual, oficiant la cerimònia el bisbe de Sogorp, Lluís Amigó. La parella va establir la seua vivenda en el número 22 del carrer Núñez d'Arce i pronte la família va començar a incrustar-se en la ciutat. El matrimoni va tindre cinc fills, Josefina, José, Alejandro, Luis i María Lidón. Josefina és monja en la Consolació d'Almassora. José és un concertiste destacat que residix en Caracas, Veneçuela. Alejandro es dedica també a la música.
El poeta de Castelló, Bernat Artola i el violiniste Tomás Viciano Remolar, foren veïns i amics de Pepito García.
Rollo i CanyaEditar
No m'el encendràs el tio per detràs
Anem anem, seguim tots a la processó
Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó
farem traguet a Sant Roc,
matarem lo cuc allí,
i despuix que dirà i despuix que dirà
que no som d'ací
Anem anem
Seguim tots a la processó
Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó
farem traguet a Sant Roc,
matarem lo cuc allí,
cantarem atres cançons i ballarem,
la tarara si, tarara no.
Roda i cavila a qui demanes,
trenca't les cames, busca qui te dixe dinés.
Paga el trimestre al propietari
de lo contrari,
se pert molt més, se pert molt més
¡¡¡ Som de Castelló !!!
la la ra la la la la la la ra la la la
Chorrocochoc, bresquillera i albercoc.
mon pare no té nas
Chorrocochoc, barriguera i correjot.
mon pare no té nas
ma mare és chata, ma mare és chata,
En la canya pel camí tots anirem
i de rollos també mos assesiarem
Tombatossals
menjarem confits i dolç torró
i a l'ermita pujarem
El tio Pep se'n va l'horta
¡Ole, pum!
ReconeiximentsEditar
El 14 de novembre de l'any 1967 l'Ajuntament de Castelló va adoptar l'acort de denominar Passage de José García el que unix el carrer D'Enmig en la Plaça Major. El passage durant l'història ha rebut diferents denominacions: Carrer del Forn, Carreró de la Presó o Passage del Mercat.