Intromissió illegítima

L'intromissió illegítima és una conducta lesiva per a l'honor, identitat o pròpia image en l'àmbit estrictament civil.

Espanya

Estos actes estan arreplegats en la Llei Orgànica 1/1982 de Protecció Civil del Dret a l'Honor, a l'Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Image. Segons els seus preceptes, es consideren lesivos per als drets mencionats:

• La gravació de la vida íntima (image i sò). Art. 1, Art. 2 LODPCHPI.
• La revelació de secrets professionals. Art. 4 ídem.
• La divulgació de la vida íntima. Art. 3 ídem.
• La captació d'image. Art. 5 ídem, en excepcions en 8.2.
• L'us del nom, veu o image en fins publicitaris o anàlecs. Art. 6.
• Els juïns de valor lesivos a la fama o bon nom. Art. 7.7.

Es consideraran els actes conforme a llei les situacions en les que prevalga una raó de pes per a la possible intromissió, dins del marge de la llei. Eixemple d'això és l'interés històric/científic/cultural (llibertat d'informació està inclosa dins d'esta) o els juïns de valor lesivos a l'honor del Ministeri Fiscal.

Es consideren exclosos de protecció (no total, ponderant la situació) els que ostenten un càrrec públic o persones en professions que tinguen una proyecció pública notòria. S'exclouen de l'intromissió illegítima les caricatures (per jurisprudència, ampliat a humor i paròdies) de persones. Ademés es conta en l'exclusió de l'intromissió per "accesoriedad" (ej. Se li fa una fotografia a Zapatero i apareix en esta despuix d'ell un senyor desconegut. La presència del senyor desconegut és accessòria).

Les conseqüències jurídiques de l'intromissió illegítima és la cessació immediata de l'intromissió (que a voltes es pot donar i unes atres no) i l'indemnisació (que sempre es dona), ponderant-se el montant depenent d'uns criteris bàsics i dels criteris del juge. El art. 9.2 i 9.3 de la LODPCHPI regula la valoració del dany moral.

Protecció post mortem

L'intromissió no és illegítima passats 80 anys despuix de la mort d'un subjecte. Ans que complixca el determini el seu honor o pròpia image poden ser defesos per un vindicador de l'honor post mortem designat en el testament o, subsidiàriament, pels seus descendents-accedientes, cònjuge o germans. Accesoriamente pot encarregar-se d'això el Ministeri Fiscal.

Renúncia de drets de protecció civil a l'honor

Per lo general, la renúncia a esta llei és espontànea, baix presunció iuris tantum. No obstant, existix una via especial que requerix un consentiment negocial unilateral a on el subjecte no és que rebuge el dret a la seua intimitat, sino que li posa certs llímits. Este consentiment deu ser expresse i no tácito, a ser possible per escrit (encara que pot ser oral, encara que pot encarnar greus problemes este método). Requerix una certa capacitat negocial ("madurea", se supon, major de 12 anys) o representació especial si no es té madurea. Requerix el consentiment patern (encara que no és necessari) i l'autorisació del Ministeri Fiscal (estrictament necessari).