Inmunocromatografía
L'inmunocromatografía o icroma, és una de les tècniques d'inmunodiagnóstico més modernes les principals ventages de les quals són la simplicitat i rapidea de la prova.[1] Cada volta són més les aplicacions d'esta tècnica, tant en l'àmbit dels test, degut a que no és necessari reactius ni instrumentació adicional, com en el camp clínic. L'eixemple més conegut són els test d'embaràs de les farmàcies, psa, test de troponina I, i recentment test sobre el VIH i COVID-19.[2] També s'usa per a detectar bactèries i cristals, per mig de la prova d'orina per a detectar la presència (o l'absència) d'un compost objectiu en la mostra (la matriu).
Este tipo de proves són utilisades comunament per al diagnòstic mèdic tant per a proves en casa com d'ocupació en el laboratori. Es presenta en un format de tira, en el qual la mostra problema fluïx a lo llarc d'un substrat sòlit per mig d'una acció capilar.[2]
Funcionament[3]
positiva si les dos bandes canvien de color,
negativa si la banda més propenca a a on es posa la mostra, no canvia de color i
errònea tant si cap banda canvia de color o solament ho fa la més pròxima (síntoma de que la mostra no ha aplegat a les dos bandes).
La inmunocromatografía es basa en la migració d'una mostra a través d'una membrana de nitrocelulosa. La mostra és afegida en la zona del conjugat, el qual està format per un anticòs específic contra un dels epítopos del antígeno a detectar i un reactiu de detecció. Si la mostra conté el antígeno problema, este s'unirà al conjugat formant un complex immune i migrará a través de la membrana de nitrocelulosa. Si no, migrarán el conjugat i la mostra sense unir-se.
La zona de captura està formada per un segon anticòs específic contra un atre epítopo de l'antígeno. En aplegar la mostra a esta zona, els complexos formats per l'unió de l'antígeno i conjugat quedaran retinguts i la llínea es coloreará en este cas com a rosa o blau (mostres positives). En el cas contrari les mostres són negatives.
La zona control està formada per un tercer anticòs que reconeix al reactiu de detecció. Quan el restant de mostra alcança esta zona, l'anticòs s'unirà al conjugat lliure que no ha quedat retingut en la zona de captura. Esta llínea és un control que indica que l'ensaig ha funcionat be, perque es colorea sempre, en mostres positives i negatives.
Referències
- ↑ «Nanoparicle-based lateral flow biosensors».Biosensors & Bioelectronics.doi:10.1016/j.bios.2015.05.050.Consultat el 8 de setembre de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Inmunocromatografía - Blog Quinsa - Ciència i tecnologia» (en és). Quinsa. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «La inmunocromatografía: la prova que fa fàcil lo difícil • Enclavament de Salut» (en és). Consultat el 2025-05-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmunocromatografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.