Impactes meteòrics en la Lluna

Tant la Terra com la Lluna i qualsevol atre cos celest del sistema solar han segut impactats per meteors des de la seua formació i precisament per això es varen conformar com lo que hui veem.

Tycho és el crater més gran entre els grans cràters d'impactes de meteors, del costat visible.

Pero la Lluna no posseïx cap atmòsfera al contrari que la Terra, en lo que no té eixa protecció front a impactes menors que puguen ser cremats durant el seu descens a la superfície. Vàries hipòtesis aclarixen que el satèlit es va formar fa 4500 millons d'anys a partir de l'impacte d'un cos —que s'ha convingut en cridar Theia— del tamany de Mart contra la Terra.

Encara que la majoria dels cràters que esguiten la superfície llunar es varen formar fa varis millons d'anys, les roques espacials i els meteorits seguixen impactant en el sol llunar deixant noves marques. La Lluna, de la mateixa manera que la Terra, rep impactes a gran velocitat de manera contínua per part de meteorits o atres partícules chicotetes; la Terra rep diàriament al voltant de 100 tonellades de material procedent d'estos chicotets cossos, lo que ocorre és que molts es desintegren en entrar en l'atmòsfera i cauen en forma de pols. En la Lluna, sense atmòsfera, els asteroides senzillament impacten sobre la seua superfície creant un nou cràter.

En 2025, un estudi publicat en Monthly Notices of the Royal Astronomical Society va analisar el cràter produït per l'impacte llunar de l'11 de setembre de 2013, el centelleig d'impacte més lluent registrat fins a la data. A partir d'imàgens prèvies i posteriors a l'impacte obtingudes per la sonda Llunar Reconnaissance Orbiter (LRO), els autors varen determinar que el cràter té un diàmetro de 35 ± 0,7 m i una profunditat de 4,9 ± 0,4 m. El material eyectado s'estenia més de 2 km des del cràter i cobria un àrea aproximada de 7 × 10⁵ m². L'estudi també va identificar un enrojecimiento espectral en la regió central del material eyectado, interpretat com la primera detecció de canvis de color associats a un impacte llunar recent. Ademés, els autors varen concloure que l'objecte impactor provablement va ser un meteoroide esporàdic, i no un membre de la pluja de meteors ε-Perseidas.

De Rulls et al. 2025. El panel esquerre mostra la zona d'impacte abans de l'event, mentres que el panel dret mostra el cràter recent format, observat per la cambra d'àngul estret (NAC) de l'instrument Llunar Reconnaissance Orbiter Camera (LROC). El cràter té un diàmetro aproximat de 35 metros.

De Rulls et al. 2025. Mant de material eyectado produït pel centelleig d'impacte llunar més lluent jamai registrat, observat l'11 de setembre de 2013. Els píxels rojos indiquen el material eyectado identificat per mig d'un anàlisis de agrupamiento (clustering) aplicat a imàgens de la sonda Llunar Reconnaissance Orbiter (LRO).