Illes Columbretes
Les illes Columbretes són un conjunt de quatre grups d'illes volcàniques que sumades posseïxen 0,19 km² situades a 30 milles nàutiques (48.2 Km) a l'est del Cap d'Oropesa, integrades en el terme municipal de Castelló de la Plana, en la província de Castelló (Comunitat Valenciana).
Els grups d'illes són: l'Illa Grossa, La Ferrera, La Foradada i El Carallot. Ademés, existixen en el archipèlec numerosos secs i baixos.
Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al submarinisme de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i cantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.
GeografiaEditar
Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic de la mar Mediterrànea.
L'illa més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un volcà.
L'illa Grossa conta en un far, que situat en un cim de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.
Grups d'illesEditar
Illes i secs submarins, per grups d'illes:[1]
| Grup de l'Illa Grossa (14,30 ha)  |
Grup de la Ferrera (1,95 ha)  |
Grup de la Foradada (2,21 ha)  |
Grup del Carallot (0,49 ha)  |
|---|---|---|---|
|
|
|
|
HistòriaEditar
El nom de les illes ve dels primers navegants grecs i romans que les varen incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de Ophiusa o Colubraria, a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, varen ser domicili i refugi de pirates i contrabandistes.
En el sigle XIX es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un far que va mantindre una població de farolers fins a 1975, any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la Generalitat Valenciana en 1987.
Fins que varen ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels secs que les formen. Ad açò es varen unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.
Flora i faunaEditar
En l'illa Grossa trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterrànea com palmiteres, llentiscle, i zarza morisca, (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem fenoll marí i carlota marina, mentres que en les parts més altes abunda el matoll de sosa fina i la alfals arbori junt en espècies endèmiques.
Per la seua banda, aus marines com el falcó d'Eleonor, la gavina d'Audouin, la pardela cendrosa, o el cormorà monyut, aniuen en les illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la sangrantana ibèrica (Podarcis hispanica atrata), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues laminaria o el coral roig.
Reserva naturalEditar
En l'actualitat l'archipèlec és part d'una reserva natural que acollix algunes espècies en perill d'extinció, com el falcó d'Eleonor i la gavina d'Audouin (o gavina corsa) i els seus fondos són una Reserva de Peixca de gran importància que contribuïx a la regeneració de numeroses espècies peixqueres de la zona, com la llangosta.
La reserva natural de les Illes Columbretes té una extensió emergida de 19 ha i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- ↑ «Columbretes. En la cresta del volcán» (en castellà). Universitat Jaume I. [Consulta: 23 d'abril de 2014].
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illes Columbretes.- Columbretes, les nostres illes - Xavier Gimeno i Alonso - Cardona Vives
- Islas Columbretes: un paraíso en la costa de Castellón - Mediterráneo
