Illa Santa Elena
.svg)
L' illa Santa Elena (en anglés, Saint Helena) és una illa de l'oceà Atlàntic, ubicada a més de 2800 quilómetros de distància de la costa occidental d'Angola, en Àfrica. Administrativament, és part del territori britànic d'ultramar de Santa Elena, Ascensió i Tristan da Cunha.
HistòriaEditar
Santa Elena fon descoberta el 21 de maig de l'any 1502 per Juan de Nova, navegant espanyol que estava al servici del rei de Portugal.
En 1657 els anglesos, sense fer cas a les reclamacions portugueses de sobirania, s'apoderaren de l'illa. És quan a la Companyia Britànica de les Índies Orientals se li concedí el govern de Santa Elena per Oliver Cromwell i a l'any següent la Companyia decidí fortificar i colonisar l'illa en agricultors. El primer governador, el capità John Dutton, va aplegar en l'any 1659, i aixina es va convertir en la segona colónia britànica més antiga despuix de Bermudes.
L'illa és mundialment coneguda per haver segut el lloc a on fon exiliat i a on va morir Napoleó Bonaparte en l'any 1821.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa Santa Elena.