Història de l'esperanto

L'idioma auxiliar internacional esperanto fon desenrollat durant les décades de 1870 i 1880 per L. L. Zamenhof i fon publicat per primera volta en l'any 1887. La sifra de parlants ha anat creixent gradualment en el temps, encara que no hi ha hagut molt respal per part de governs, ni organismes internacionals.

Abans de 1887 – Gènesis

Lingwe Uniwersala

En l'any 1878, L. L. Zamenhof va redactar a l'edat de 19 anys un primer proyecte de Lingwe Uniwersala. Este ensaig és la resposta d'un jove políglota, poeta, molt llògic, sensible a un context llingüístic polític i social extremadament tens en el que es trobava Polònia en eixe moment, i en particular la seua ciutat Białystok, habitada per polacs, alemans, russos i judeus que es mesclen allí sense tan sols entendre's. Este primer borrador serà destruït pel seu pare, tement que durant els viages d'estudi del seu fill a Rússia, ho confonguen en un espia.

En l'actualitat només nos queden quatre llínees de l'etapa de la Lingwe uniwersala, de l'any 1878. Esta és una cançó que va compondre Zamenhof:

	Malamikete de las nacjes,		Enemistat de les nacions,
	Kadó, kadó, jam temp' está;		Cau, cau, ara és el moment;
	La tot' homoze in familje		Tota la humanitat, en una sola família
	Konunigare so debá.		Deu unir-se.

En esperanto modern açò seria:

	Malamikeco de la nacioj,
	Falu, falu, jam temp' estas;
	La tuta homar' en familion
	Kununuigi sin devas.

Lingvo universala

Zamenhof millora en este primer intent i conduïx al Lingvo universala en l'any 1881. Despuix seguixen alguns anys de millora abans d'aplegar a l'Esperanto com se li coneix al final de la década.

Un eixemple d'esta segona etapa del llenguage és l'extracte d'una carta de 1881:

Ma plej kara miko, kvan ma plekulpa plumo faktidźas tiranno pu to. Mo poté de cen taj brivoj kluri, ke sciigoj de fu-ći specco debé blessi tal fradral kordol…

En esperanto actual:

Mia plej kara amiko, neniam mia senkulpa plumo fariĝus tirano por vi. Mi povas de cent viaj leteroj konkludi, ke sciigoj de tiu ĉi speco devas vundi vian fratan koron…

(La meua volguda amiga, cóm la meua ploma s'ha tornat tirana per a tu. De les cent de les teues cartes, puc concloure que anuncis d'este tipo deuen ferir el teu cor fratern…) L'alfabet constava de totes les següents lletres:

a á b c ć d dź e é f g h ħ i j k l m n o ó p r s ś t u ŭ v z ź

i els signes diacrítics encara no estan fixats. En comparació, les lletres actuals:

a b c ĉ d e f g ĝ h ĥ i j ĵ k l m n o p r s ŝ t u ŭ v z