HMS Invincible (1907)
El HMS Invincible va ser un travessia de batalla de la Marina Real britànica, primer de la classe Invincible i primera travessia de batalla construït en el món. Va participar en la batalla de la Baïa Heligoland en un rol menor per ser el més vell i llent de les travessies de batalla britànics presents en el combat. Va disparar sobre el travessia llaugeraSMS Cöln, encara que no va conseguir fer-li blanc ans que este fora afonat per el HMS Lion. Durant la batalla de les illes Malvines el Invincible i el seu buc bessó HMS Inflexible varen afonar els travessies acorazar SMS Scharnhorst i SMS Gneisenau en una refrega sense a penes baixes pròpies a pesar dels numerosos impactes conseguits pels navío germans.

Va ser el buc insígnia del 3.er Esquadró de Travessies de Batalla durant la batalla de Jutlandia. L'esquadró s'havia separat de la Flota de Travessies de batalla del almirant David Beatty uns dies abans de la batalla per a realisar pràctiques d'artilleria en la Gran Flota i va actuar com el seu gran força exploradora durant el combat. El Invincible va ser destruït per l'explosió del seu almagasén durant la batalla en acabant de que la seua torreta 'Q' fora penetrada per una salva disparada des de la travessia SMS Lützow.
Historial
El HMS Invincible va ser construït en 1906 per les drassanes Armstrong Whitworth, John Brown & Company, Fairfields en Anglaterra. Concebut baix la direcció del Primer Lord del Almirantazgo, sir John Arbuthnot "Jackie" Fisher, el HMS Invincible va ser concebut en el concepte de travessia de batalla, de ràpit anar equipat en turbinas Parsons, armat en canons de 305 mm i en un sistema elèctric experimental de maneig de torres artilleras. El seu principal defecte radicaria en l'escassa protecció horisontal. Una de les seues característiques era el seu imponent arboladura de grossos màstils trípode.
Primera Guerra Mundial
El 6 d'agost de 1914 és somés a modificacions en el sistema de hidràulica de les torres i enviat al port de Queenstown per a servicis de protecció i 13 dies despuix és assignat com a buc insígnia del 2.º Esquadró de Travessies de Batalla. El 28 d'agost de 1914, va prendre part en la primera batalla de Heligoland.
L'11 de novembre de 1914 estant en Davenport en reparacions, el HMS Invincible és ormejat en forma afanyada i enviat junt al HMS Inflexible al mando del vicealmirante Doveton Sturdee cap a les illes Malvines al sur de l'Atlàntic. L'orde de l'almirantazgo era simple; ubicar i afonar a la flota de l'almirant Maximilian Graf von Spee que se suponia vorejava el Cap d'Hornos en direcció a estes lluntanes possessions angleses. Sturdee issa la seua insígnia en el HMS Invincible i salpa duent-se inclús obrers a bordo. Aplega a port Stanley el 7 de decembre de 1914, i s'unix a les travessies HMS Kent, HMS Carnavon HMS Glasgow i HMS Bristol. Com a bateria flotant estava l'acorazar pre-dreadnought HMS Canopus. El 9 de decembre de 1914 dona lloc a la batalla de les illes Malvines que el HMS Invincible junt al HMS Inflexible, en persecució de la flota de von Spee dona alcanç i afona a les travessies pesades Plantilla:SMS i Plantilla:SMS.
El 16 de decembre torna junt al HMS Inflexible a Anglaterra. En 1915 és somés a modificacions en Gibraltar i assignat al tercer esquadró de travessies de batalla.
Afonament
El 31 de maig de 1916, va prendre part en la batalla de Jutlandia i va ser alcançat per una salva de el Plantilla:SMS la qual penetra el prim blindage principal explosionant els seus depòsits de cordita de la torre "Q" partint-se en dos i perdent-se 1014 hòmens, salvant-se només sis[1] de 1021 hòmens de mar. Abans d'afonar-se havia danyat a bucs alemans, entre ells el SMS Wiesbaden.
Referències
- ↑ «Mount Invincible». Peakfinder. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2011. Consultat el 16 de decembre de 2009.
Bibliografia
- Despuix de l'estela de el Plantilla:SMS - María Teresa Parker -Edicions Tusilalia 1987.
- Revista La Marina -1982.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «HMS Invincible (1907)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.