HIP 13044 b seria un planeta extrasolar com Júpiter, que orbita al voltant de l'estrela HIP 13044, a una distància de 2000 anys llum de la Terra en la constelació de Fornax. El seu descobriment va ser anunciat el 18 de novembre de 2010. D'acort en les teories evolucionistes HIP 13044 va nàixer en una atra galàxia, i es va convertir en part de la Via Làctea quan la galàxia de l'estrela principal va ser absorbida per la nostra fa al voltant de 6-9 mil millons d'anys, en els restants de galàxia que forma la corrent de Helmi.

Despuix d'un anàlisis subsegüent de les senyes es va revelar problemes en la detecció: per eixemple es va aplicar una correcció baricéntrica errònea (el mateix error també havia donat lloc a reclamacions sobre la possibilitat de planetes al voltant d'HIP 11952 que varen anar posteriorment refutades). Despuix d'aplicar les correccions, no hi ha evidència de que un planeta orbite l'estrela.

Descobriment

 
Esta impressió artística mostra HIP 13044 b, un exoplaneta orbitant una estrela que va entrar en la nostra galàxia, la Via Làctea, des d'una atra galàxia. Este planeta d'orige extragaláctico va ser detectat per un equip europeu d'astrònoms utilisant el telescopi MPG / ESO de 2,2 metros en l'Observatori La Cadira de ESO en Chile. El planeta, similar a Júpiter és particularment inusual, ya que es troba orbitant una estrela que està propenca al final de la seua vida i podria estar a punt de ser devorat per ella, donant pistes sobre el destí del nostre propi sistema planetari en un futur lluntà.

L'estudi que va dur al descobriment del planeta va ser realisat per un equip de l'Institut Max Planck d'Astronomia. Rainer Klement, de l'Institut Max Planck, va dir que el descobriment és emocionant per als astrònoms perque és la primera volta que un sistema planetari, ha segut descobert en una corrent estelar d'orige extragaláctico.


El planeta va ser descobert usant el telescopi de 2,2 m MPG/ESO en base en terra en l'Observatori Europeu del Sur de La Cadira, Chile, en el mètoto de velocitat radial, que consistix en detectar les chicotetes oscilacions d'una estrela causat per un planeta que tira d'ell.

El descobriment del planeta també pot sugerir la necessitat de replantejar qüestions en formació planetària i la supervivència, ya que és el primer planeta descobert que al voltant d'una estrela que és al mateix temps molt antiga i molt pobra en metals.

El planeta llavors desafia el model d'acreció del núcleu en la formació planetària, ya que pot ser poc provable que un núcleu planetari de suficient massa s'haja format, i pot significar que es va formar a través del model de disc inestabilitat modele competència de la formació planetària.

Propietats

L'estrela del planeta, HIP 13044, gira una miqueta veloç, tal volta perque s'havia engolgut als seus planetes interiors durant la fase de jaganta roja.

Té una òrbita galàctic excèntrica, en una distància de 7 a 16 kiloparsecs

L'estrela HIP 13044 es troba en les etapes finals de la seua vida com una estrela de la branca horisontal, fusionant l'heli en el seu núcleu. És provable que el planeta órbitaba més llunt de l'estrela abans de la seua fase de jaganta roja, i va aplegar a la seua actual ubicació per la fricció interaccions en l'envoltura de gas extern de l'estrela. Com l'estrela s'espera se someta a una nova fase d'expansió abans de convertir-se en una nana blanca, el destí final del planeta és incert.

Vore també

Referències

  1. [1] Senyes de SIMBAD.
  2. [2] Senyes d'Enciclopèdia dels Planetes Extrasolars.