Gresca d'Arganda

La Gresca d'Arganda va ser un succés que va tindre lloc en la vila d'Arganda del Rei en 1613 motivat per la pèrdua del privilegi de ser vila de realengo i que va tindre en el duc de Lerma, Francisco de Sandoval i Rojas, el seu principal protagoniste.

El duc de Lerma, protagoniste del Motin d'Arganda.

Fins a l'any 1581 Arganda pertanyia al Arzobispado de Toledo. A partir de dit any, el monarca Felipe II li va otorgar la condició de Vila Realengo despuix del pagament de 10 000 ducados. La citada gresca va ser només la culminació d'una série d'acontenyiments que varen escomençar molt abans. En el cas d'Arganda, la gresca va ser un moviment antiseñorial motivat pel descontent social que va supondre deixar la condició de ser vila de realengo, llavors un lux que ho deixava estar baix jurisdicció directa de la corona. Despuix de 400 anys de vassallage cap al Arzobispado, es va prendre la decisió d'endeutar-se per a conseguir l'objectiu de servir única i expressament al Rei. Trenta anys despuix de prendre dita decisió, la vila d'Arganda va recaure en mans d'un nou senyor, el duc de Lerma, figura en la que recaïa el dret d'administrar justícia, recaptar imposts i nomenar els oficials de la vila d'Arganda.

En 1613, Arganda es trobava totalment endeutada i arruïnada, sent comprada pel valgut del rei Felipe III. La compra-venda de la vila es va firmar en la Casa del Rei, abans coneguda com la Quinta de l'Embaixador, a on el seu amo rebia personages de la Cort.

La qüestió és que el duc va tindre que enfrontar-se a contínues mostres de despreci. En Arganda, el rebuig del poble es va plasmar en un tumult general que va aplegar a majors quan el divendres 13 de setembre de 1613, dia en que va aplegar a la vila, va ser agredit. En la comitiva del duc anava la moradura-arquebisbe de Toledo, Bernardo Sandoval i Rojas, nebot del propi duc. En aplegar a la plaça, un cochero del duc va caure mort en mitat del rebombori. La gent es va amontonar contra els carruages i els va sacsar cridant i insultant als seus components. Despuix d'aquell episodi, vergonyós per al duc, poques hores es va mantindre dita embaixada, eixint al sendemà en rumbo a Madrit.

El croniste real Luis Cabrera de Còrdova va ser qui va arreplegar este episodi en 1626 en la seua obra Relaciones de les coses succeïdes en la Cort d'Espanya des de l'any de 1599 fins al de 1614, dient del mateix lo següent:

Va ser el Duc en la Moradura de Toledo a la vila d'Arganda, que ha comprat en molta contradicció dels veïns, per a prendre la possessió, a on li havien de córrer bous i fer atres festes; i va succeir que en aplegant se li va morir el cochero súpitament, i estant present l'alcalde de la vila a una crida que es feya, un atre cochero de la Moradura li va tractar de borracho i sobre això li va donar un bofetón, de que el lloc es va escandalisar, perque molts no havien volgut consentir en la venda, i en esta ocasió un clerc anava inquietant als demés; i el Duc per aplacar a l'alcalde li va manar donar 200 escuts i no els va voler, dient que l'agravi s'havia fet a la vara... i encara que aquella vesprada es varen córrer els bous i varen fer festes, el següent en amanesciendo es va vindre en la Moradura... i va tindre necessitat de sagnar-se per unes ronchas que li varen eixir.

Bibliografia

• Archiu de la Ciutat. L'increible història de la Gresca d'Arganda. Arganda del Rei: Ajuntament d'Arganda del Rei, 2022
• Archiu de la Ciutat. Còmic animat. L'increible història de la Gresca d'Arganda. Arganda del Rei: Ajuntament d'Arganda del Rei, 2022
• Archiu de la Ciutat. La Gresca d'Arganda Arganda del Rei: Ajuntament, 1993.
• Archiu de la Ciutat. La Gresca d'Arganda. Estudi i documentació Arganda del Rei: Ajuntament, 1995.
• Torre Briceño, Jesús Antonio de la. La venda de la Vila d'Arganda al Duc de Lerma Alcalà de Henares. Institució d'Estudis Complutenses, 2002, págs: 61-76.
• Fancs Campos, José. Arganda del Rei. Breçol de Miguel de Cervantes Arganda del Rei: Ajuntament, 2016.
• Galende Díaz, Juan Carlos. Arganda ya és vila real!: estudi documental de la carta de privilegi concedida per Felipe II (1583). Documenta & Instrumenta, 2017, págs 25-43