Giosuè Carducci
Naiximent | 27 de juliol de 1835 Valdicastello |
Mort | 16 de febrer de 1907 (als 71 anys) Bolonya |
Activitat | Escritor i poeta |
Nacionalitat | Italià |
Premis | Premi Nobel de Lliteratura (1906) |
Giosuè Carducci (Valdicastello, 27 de juliol de 1835 - † Bolonya, 16 de febrer de 1907) fon un poeta i escritor italià.
Opost al papat, a la monarquia i al sentimentalisme que dominaven la lliteratura italiana del seu temps, fon el primer poeta que adaptà en èxit els metros clàssics llatins a la poesia italiana moderna. En tota la seua obra són notories l'afirmació de la seua personalitat, la seua rebelia i inconformisme —sobre tot en la seua época jovenil— i el seu anticlericalisme militant.
Li fon concedit el premi Nobel de Lliteratura en 1906.
Obra seleccionadaEditar
- 1857: Rime
- 1863: Juvenilia
- 1865: Inno a Satana
- 1865: Levia Gravia
- 1871: Decenalia
- 1873: Nuove poesie
- 1874: Studi letterati, ensaig
- 1876: Bozetti critici e discorsi letterari, ensaig
- 1879: La canzone di Legnano
- 1882: Giambi ed epodi
- 1883: Ça ira
- 1886: Intermezzo
- 1877-1889: Odi Barbare
- 1897: La chiesa di Polenta, obra a la que posà musica en l'any 1903 Francesco Balilla Pratella[1]
- 1901: Rime e Ritmi
- 1928: Primizie e reliquie, obra pòstuma
ReferènciesEditar
- ↑ Enciclopedia Espasa, Apèndix núm. 822, pàg. 8 (ISBN 84-239-4578-2)
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Giosuè Carducci.
Predecessor: Henryk Sienkiewicz |
Premi Nobel de Lliteratura 1906 |
Successor: Rudyard Kipling |