Gillicus és un gènero extint de peixos de la família Ichthyodectidae que va viure en el cretácico superior en el denominat Mar interior occidental, una mar que se situava en el continent de Norteamérica i que ho dividia en dos. Era d'un tamany relativament chicotet comparat en atres ictiodéctidos. Gillicus tenia una mandíbula en numeroses dents chicotetes que usava per a engolir-se als seus assuts.[1] Gillicus va ser presa d'un parent propenc molt més gran, Xiphactinus. Açò se sap per un espècimen fòssil de Xiphactinus trobat per George F. Sternberg de 4 m en un espècimen casi complet de G.arcuatus d'1.8 m en el seu interior. Provablement moriria en trencar-li algun orgue intern en engolir-li, lo que els va matar als dos. Este fòssil pot vore's en el Museu d'Història Natural Sternberg en Hays, Kansas.

Gillicus
Fòssil de Gillicus
Gillicus arcuatus en l'estòmec d'un Xiphactinus audax.


Referències

  1. ↑ Alvarado-Ortega, Jesús, & Porras- Múzquiz, Héctor. (2009). On the occurrence of Gillicus arcuatus (Cope, 1875) (Pisces, Ichthyodectiformest†) in Mexico. Bolletí de la Societat Geològica Mexicana, 61(2), 215-224.