Galeries Pacífic (centre comercial)

Galeries Pacífic és el nom de fantasia d'un centre comercial de Buenos Aires, propietat del Grup Sutton Dabbah, inaugurat el 18 de maig de 1992, ubicat en l'històric Edifici del Pacífic, construït en el XIX en ple centre de la ciutat, que ocupa tota la poma llimitada pels carrers Florida, Viamonte i Sant Martín i l'avinguda Còrdova. En el centre del mateix es troben una série de célebres murals realisats en 1945-1947 en la paret interior de la cúpula, per varis dels més destacats pintors argentins (Antonio Berni, Lli Spilimbergo, Juan Carlos Castagnino i Demetrio Urruchúa) i el gallec Manuel Colmeiro Guimarás, considerats com la manifestació més important del muralisme argentí. En els sòtols de l'edifici va funcionar durant l'última dictadura militar un centre clandestí de detenció i tortura.

Galeries Pacífic (centre comercial)

Segons senyes de 2014, és el sèptim centre comercial en vendes del país, el primer per cantitat de turistes que ho visiten, en una concurrència anual de 10 millons de persones.

Història del centre comercial

Logo del shopping.

Durant la presidències de Carlos Menem (1989-1999) es va dur alvance una política de privatisacions que va alcançar a la major part dels bens i empreses que havia acumulat l'Estat argentí fins a llavors. Entre dits bens es trobava l'Edifici Pacífic, sèu de les Galeries del mateix nom, propietat de l'empresa estatal Ferrocarrils Argentins.

En 1992 l'empresa Galeries Pacífic SA, propietat de Mario Falak, va inaugurar el centre comercial.

Com a part de la política de privatisacions, en 1989 l'Estat nacional va concedir sense licitació l'explotació comercial de l'edifici per 30 anys a Mario Falak, un amic personal del president Menem, a canvi d'un cànon mensual de 30.000 dólars, equivalent al 0,1% del valor de l'edifici. Per l'escàs monte del cànon, l'extensió del determini, la contractació directa i la relació d'amistat involucrada, l'operació va ser sospitada de corrupció. El 18 de maig de 1992 Falak, a través de l'empresa Galeries Pacífic S. A. va inaugurar el centre comercial Galeries Pacífic.

En 1996 l'Estat va vendre l'edifici a l'empresa IRSA, propietat del magnat George Soros, en 12,1 millons de dólars, estant taxat en 30 millons de dólars. Per esta raó, novament l'operació va ser sospitada de corrupció. La venda de l'edifici no va afectar la concessió comercial per trenta anys a nom de Falak, qui va continuar en l'explotació del centre comercial.

En l'any 2000 el Grup Sutton, soci de Mario Falak en l'explotació del centre comercial i l'Alvear Palace Hotel, li va comprar a IRSA l'edifici en 15 millons de dólars.

En 2014 un informe periodístic sobre els principals centres comercials d'Argentina, va ubicar a les Galeries Pacífic en el sèptim lloc, en una facturació anual d'1.550 millons de pesos en 2013, uns 250 millons de dólars i 10 millons de visitants per any. L'informe va constatar també que les Galeries Pacífic era el centre comercial més visitat pel turisme internacional en Argentina.

Edifici Pacífic

Foto de l'interior.

Artícul principal → Galeries Pacífic (edifici).

L'edifici és obra de l'ingenier Emilio Agrelo i l'arquitecte parmesano Roland Li Vacher, va ser proyectat en 1888 com a sèu de la tenda per departaments Au Bon Vaig marchar Argentí, rèplica de la célebre tenda parisenca Au Bon Vaig marchar, que es va convertir en una de les més importants de la capital argentina. El disseny de l'edifici es va inspirar en les grans galeries europees com la Galeria Víctor Manuel II de Milà, Itàlia, i contava en algunes bestreta tecnològiques de l'época com els ascensors mecànics, l'allumenament i la calefacció centralisades.

No obstant, l'us pretés originalment jamai va aplegar a concretar-se, i els locals varen ser ocupats per comerços menors de rubros diversos, units en una societat anomenada Galeria Florida. El primer sector de l'edifici es va terminar cap a 1894 (Florida i Còrdova), i el segon cap a 1898 (Sant Martín i Viamonte). En 1896 es va instalar allí el Museu Nacional de Belles arts i l'Acadèmia Nacional de Belles arts. En 1889, es construïa el Phoenix Hotel (hui Esplendor Buenos Aires), ocupant el cantó nordest de la poma de les galeries, mostrant ya que el proyecte original mai seria concretat. Atres lots sobre el carrer Sant Martín també varen quedar en diverses mans, i en l'actualitat estan ocupades per varis edificis particulars.

S'estima que la galeria es va poder donar per conclosa cap a 1905. Poc temps despuix, en 1908, a causa de diversos problemes econòmics, part de l'edifici es va vendre al Ferrocarril Buenos Aires al Pacífic, que va establir allí les seues oficines centrals i que llegaria el seu actual nom al centre comercial en comprar finalment la totalitat de l'immoble. Entre 1945 i 1947, en un entorn econòmic més favorable, l'edifici va ser refuncionalizado, separant l'àrea d'oficines d'una nova galeria comercial. El proyecte va estar a càrrec dels arquitectes José Aslan i Héctor Ezcurra, que varen construir una cúpula en murals de grans pintors.

Les Galeries varen sofrir una profunda decadència en el córrer dels anys. En 1989 l'edifici va ser declarat Monument Històric Nacional, i a principis de 1990 va ser totalment remodelat baix la direcció de l'estudi d'arquitectura Juan Carlos López i Associats.
Allí es va instalar un luxós centre comercial, en el nom de Galeries Pacífic, el Centre Cultural Borges, l'Hotel Esplendor i diverses institucions educatives com l'Universitat Nacional de Tres de Febrer i l'Escola de Dansa Clàssica de Juliol Bocca.

Vore també

• Galeries de Buenos Aires
• Carrer Florida
• Avinguda Còrdova

Bibliografia

• (2007) Galeries Pacífic: Florida & Còrdova : un lloc únic en Buenos Aires, Buenos Aires: Galeries Pacífic. ISBN 9789879471418.
• Comissió Nacional de Museus i Monuments i Llocs Històrics. «Llista de bens patrimonials de la Ciutat de Buenos Aires». Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2011.