Galeria Príncip de Nàpols
La Galleria Principe vaig donar Napoli (en espanyol: Galeria Príncip de Nàpols) és una galeria comercial construïda en Nàpols, Itàlia, entre 1873 i 1883.

Història
La zona a on es troba la galeria, des de finals de el XVI, va ser ocupada per l'almagasén de grans de la ciutat, cridat fosse del gra (fosses del gra, com consistia en varis forats). Per l'abolició en 1804 del monopoli de les existències de cereals, l'edifici va ser utilisat com a presó, depòsit i quarter militar. En ocasió de les revolucions lliberals de 1848, es va propondre el seu derrocament per a edificar el nou Parlament, pero l'idea no va obtindre resposta. En 1852, l'arquitecte municipal Gaetano Genovese va propondre el derrocament de les fosse del gra per a que es prolongara Via Toledo fins al Museu Arqueològic. La nova proposta va prosperar pero, despuix d'escomençar les obres de derrocament, derrocar la Porta de Costantinopoli en 1853 i obrir, el 30 de maig del mateix any, el carrer anomenat Salita delle Fosse del Gra, els treballs varen ser interromputs en 1856, provablement per l'influència decisiva del monasteri de Santa Maria vaig donar Costantinopoli, ya que el proyecte afectaria al seu jardí. Fins a la caiguda del Regne borbònic, es varen fer vans intents de recomençar les obres, en la presentació de nous proyectes.
Despuix de l'Unificació d'Itàlia, es va presentar un proyecte de reconstrucció del lloc per part dels arquitectes Nicola Breglia i Giovanni De Novellis, els qui en 1863 varen reparar la Salita delle Fosse del Gra, que va passar a cridar-se Via Museu Nazionale (l'actual Via Pessina); no obstant, per a la reconstrucció dels edificis pronte es varen manifestar múltiples dificultats, ya que varen sorgir moltes oposicions. En 1868, els dos arquitectes varen presentar un nou proyecte, presentant el pla urbà entre el Museu Arqueològic i Piazza Dante encara existent. Una volta aprovat, les obres varen escomençar.
També es va obrir Via Bellini, que es va fer terminar en la partix sur davant del Palau Rinuccini, propietat del baró Tommasi, un dels més contraris a les transformacions que, al principi, afectaven al seu Palau. També en el costat nort varen ocórrer problemes, que varen impedir que el carrer terminara front al Museu Arqueològic. Per això es va prendre la decisió d'edificar un pòrtic, que en 1869 va ser transformat en una galeria comercial en coberta de ferro i cristal. Les obres varen escomençar en 1870, en proyecte dels mateixos Breglia i De Novellis, pero els treballs es varen desenrollar de manera discontínua i es varen terminar només en 1883.
Per la falta de manteniment i a la seua deterioració, en agost de 1965 la frontera de la seua entrada cap a Piazza Museu va colapsar. L'estructura, greument danyada, va estar apuntelada durant dos anys: de fet, ya que la galeria es trobava en estat destartalado i es va reconéixer que mai va complir la funció comercial per a la que va ser erigida, entitats i figures varen propondre el seu derrocament definitiu per a realisar, en el seu lloc, un edifici d'oficines i vivendes, una zona verda o un aparcament subterràneu del Museu. No obstant, en juny-juliol de 1969 es varen portar a terme les obres d'acondicionament.
En el bienio 2007-2008 la galeria va ser totalment reestructurada i posada a disposició del públic en juny de 2009.
L'arquitectura
La galeria fu construïda en rajola, en una coberta de ferro i cristal. Consistix en tres braços, cada u dels quals termina en una eixida. També estava prevista la construcció d'un quart braç, pero no va ser possible realisar-ho per la presència de l'iglésia de Santa Maria vaig donar Costantinopoli. Al front del Museu Arqueològic, l'eixida de la galeria s'inserta en un ampli pòrtic. Les tres eixides tenen escales de llongitut diferent, pel desnivell entre Via Enrico Pessina, Piazza Museu i Via Broggia.
Bibliografia
- "Quale sarà il futur della Galleria Principe vaig donar Napoli?", en ROMA, 18 de novembre de 1967.
- AA.VV., Dona Palazzo degli Studi a Museu Archeologico. Mostra storico-documentaria del Museu Nazionale vaig donar Napoli, Napoli, 1977, p. 104, figg. 129-132, SBN ITICCUNAP�432.
Nunzio Federico Faraglia, "Li fosse del gra", en Napoli nobilissima, I, fascicolo III, nº 3, 1892, pp. 39-43, SBN ITICCUNAP�385.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galería Príncipe de Nápoles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.