Francesc Bosch i Morata
Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 1901 - † Mexicali-Mèxic, 1950) fon un mestre, mege i polític.
En la política, arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de Sanitat (1936) i posteriorment de Cultura (1937) en el Comité Eixecutiu Popular de Valéncia, sent militant del Partit Valencianista d'Esquerra, resultant d'una evolució de l'Agrupació Valencianista Republicana(fundada entre atres per ell en l'any 1930) que promogué l'unió de l'esquerra baix eixes sigles. AVR inicià una campanya pro-estatut d'autonomia sense èxit. Bosch Morata va ser president també del Centre d'Actuacio Valencianista (fundat en l'any 1931, i en el que també fon president Joaquim Reig,) una entitat cívic-cultural que no tingué l'èxit que esperaven els seus membres degut a l'intent d'amparar tot el valencianisme i a una excessiva vinculació en el catalanisme de la Lliga Catalana).
Colaborà en el diari El Mercantil Valenciano (ara, Levante-EMV), les revistes "El Camí" i "La Republica de les Lletres" i fon signatari de les Bases d'Ortografia Valenciana de 1932 per AVR.
Bosch Morata es considerat un admirador de Constantí Llombart i un dels personages més destacats del valencianisme d'esquerres de l'época; descolla especialment la seua llabor com a Conseller de Cultura (nomenat el 7 de giner de 1937) en el Consell Provincial de Valéncia (organisme que venia a substituir a l'antiga Diputació). Durant el govern republicà eixa ampla tasca cultural es manifestà en la promoció, des del seu càrrec, de la llengua valenciana per mig de cursos, i per a la que solicità la cooficialitat, en la creacio de premis lliteraris i musicals i sobre tot per ser el responsable directe de la creació de l'Institut d'Estudis Valencians, institució fundada el 9 de febrer de 1937 "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença". Dins del IEV s'integraven la Biblioteca del PV i del Museu de Prehistòria.
El fet de que fora cessat i el procés de la guerra faran que el proyecte del IEV no quallara i que l'aparell de l'Estat, traslladat a Valéncia, fora tot un impediment per al desenroll del valencianisme en general.
Alvançada la guerra, en l'any 1938, Bosch Morata es movilisat com a mege i arriba a participar en la Batalla de l’Ebre, en la qual fon ferit greument, havent de ser hospitalisat en Barcelona. Ya recuperat, i des d'esta ciutat fugiria cap a França a on va estar en diferents camps de refugiats (Argelers i Aude) separant-se de la seua família. Més tart, ocupada França pels alemans, ixqué via Orà cap a l'exili a Mèxic, establint-se en l'estat de Mexicali (la Califòrnia mexicana), a on eixerciria la medicina i més tart moriria a conseqüencia de les seqüeles de les ferides de la guerra. Les seues despulles reposen actualment en el cementeri general de Valéncia ciutat.
