6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
}}
}}
'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carib]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La capital és [[Roseau]].
'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carib]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La capital és [[Roseau]].
== Història ==
En el [[sigle XIV]] els [[carip (ètnia)|carips]] varen exterminar o varen expulsar de l'illa a la població indígena dels [[Arahuaco|arawak]]. [[Cristóbal Colón]] va aplegar a Dominica el [[3 de novembre]] de [[1493]], sent la primera illa descoberta en el seu segon viage a Amèrica. El nom en el que Colón bateja a l'illa es deriva del nom del dia de la semana en que avistà l'illa, [[dumenge]]. Els barcos espanyols varen aplegar en freqüència durant el [[sigle XVI]], pero una resistència feroç per part dels carips va dissuadir a [[Espanya]] dels seus esforços d'assentar-se allí.
En [[1627]] els [[Regne Unit|britànics]] també varen fallar en intentar capturar l'illa.
Els primers europeus en conseguir colonisar l'illa varen ser els francesos. En el [[sigle XVII]] varen arribar a la zona llenyaters francesos que varen rebatejar un poblat caribe en el nom de Roseau desenrollant una ciutat que hui és la capital del país. La nova colónia va conseguir tindre la seua pròpia iglésia en [[1730]], la que hui és la catedral [[catòlica]]. Encara que els britànics varen prendre l'illa per la força un sigle despuix, la presència francesa va transcendir el pas dels anys, ya que hui es continua parlant, com es vorà més avall, un idioma derivat del [[idioma francés|francés]] i aixina mateix, la majoria de la població professa el [[catolicisme]].
Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.
L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en [[1834]] i en [[1838]] es convertix en la primera i única colónia britànica del Carib en tindre una llegislatura dominada per negres. En [[1896]], els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en [[Colónia de la Corona]]. Mig sigle despuix es convertix en província de la [[Federació de les Índies Occidentals]] de [[1958]] a [[1962]].
Després de la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].
L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan de [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carib. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.
En les eleccions de febrer de [[2000]], el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per [[Pierre Charles]], també del DLP.
En el [[17 de setembre]] de [[2012]] [[Eliud Thaddeus Williams]] fon nombrat president, substituint al Dr. [[Nicholas Liverpool]] qui hauria segut destituït del seu càrrec per motius de salut, Williams va ser electe pel Parlament, com establix la constitució, va assumir com a president en mig de controvèrsies despuix que l'opositor Partit dels Treballadors Units (UWP) va qüestionar el procés que va conduir al seu nomenament, no va assistir a la votació i va realisar una protesta prop de l'edifici del Parlament per a manifestar el seu desacort.
{{Amèrica}}
{{Amèrica}}