Canvis

1158 bytes afegits ,  00:14 13 abr 2009
sense resum d'edició
Llínea 116: Llínea 116:  
No poden ni deuen faltar durant els dies de falles els bunyols en sa emblemàtica i anyorada branca de llorer.
 
No poden ni deuen faltar durant els dies de falles els bunyols en sa emblemàtica i anyorada branca de llorer.
 
Joan B. Vinyals Cebrià. REcorde en verdadera nostàlgia, aquella típica estampa que antany sorgia durant tots els dies que duraven les falles i que la composva la bunyolera, en aquell pel arreplegat en tanta gràcia i ataviada en el delantal blanc almidonat, manguits blancs en els braços i, el post de bunyols orlat en la tradicional i olímpica branca de llorer. Oferint una estampa plena de colorit que be pugué inmortalisar el pintor Sorolla, que ara, en temps de preses i de marketing, mos ho ha furtat. Antany era impensable que en els carrers més tipics a on es plantava un carafal falta-se la representativa bunyolera i per tant, el embriagador aroma que desprén la barreja de la fritura dels bunyols, les verts fulles de llorer i el estampit de algun petart disparat per la chiquilleria del barri. Quan en son dia la Junta Central Fallera inguerem qeu identificar la màxima distinció, no dubtarem en investir-li en el nom de bunyol d'or en fulles de llorer. Esta llepolia dels bunyols es tan antiga en nostra Valéncia, que el celebrat Jaume Roig els descriu en el Espill. El arabiste Huici Miranda va traduir un llibre de cuina hispà magrebí (a caball entre els sigles XII i XIII) a on apareix una aproximadísima receta. I per últim, F. Caballero i Munyos, en el any 1928, en la més important publicació faller d'aquells lluntats temps, es referia a la lloada bunyolera i ala desapareguda branca de llorer de la fusta següent:"Bunyolera galana Que eres goig i sonrisa del carrer I animes en la gràcia sobirana la josefina festa valenciana baix el vert brancage del llorer".
 
Joan B. Vinyals Cebrià. REcorde en verdadera nostàlgia, aquella típica estampa que antany sorgia durant tots els dies que duraven les falles i que la composva la bunyolera, en aquell pel arreplegat en tanta gràcia i ataviada en el delantal blanc almidonat, manguits blancs en els braços i, el post de bunyols orlat en la tradicional i olímpica branca de llorer. Oferint una estampa plena de colorit que be pugué inmortalisar el pintor Sorolla, que ara, en temps de preses i de marketing, mos ho ha furtat. Antany era impensable que en els carrers més tipics a on es plantava un carafal falta-se la representativa bunyolera i per tant, el embriagador aroma que desprén la barreja de la fritura dels bunyols, les verts fulles de llorer i el estampit de algun petart disparat per la chiquilleria del barri. Quan en son dia la Junta Central Fallera inguerem qeu identificar la màxima distinció, no dubtarem en investir-li en el nom de bunyol d'or en fulles de llorer. Esta llepolia dels bunyols es tan antiga en nostra Valéncia, que el celebrat Jaume Roig els descriu en el Espill. El arabiste Huici Miranda va traduir un llibre de cuina hispà magrebí (a caball entre els sigles XII i XIII) a on apareix una aproximadísima receta. I per últim, F. Caballero i Munyos, en el any 1928, en la més important publicació faller d'aquells lluntats temps, es referia a la lloada bunyolera i ala desapareguda branca de llorer de la fusta següent:"Bunyolera galana Que eres goig i sonrisa del carrer I animes en la gràcia sobirana la josefina festa valenciana baix el vert brancage del llorer".
 +
 +
== Clasificació de falles i galardons ==
 +
[[Image:123297866_55fce6f4e5_o.jpg|thumb|250px|Detall de la [[Falla Nou Campanar|Falla de Nou Campanar 2006]] - Guanyadora de la Secció Especial d'eixe any]]
 +
 +
La secció Especial agrupa a les comisions falleres que planten les Falles que tenen més presupost de la ciutat de Valéncia i que competixen per el que se pot considerar com el premi de la millor falla de cada any de la ciutat. Se sol considerar com a la primera divisió en el món de les falles. En el any 2009 hi ha un total de 14 falles en esta Secció Especial, mentres que el número de monuments plantats en la Ciutat és de casi 400. Esta secció se creà per primera vegada en 1942 i en aquell any sols tres comissions preniren part en la categoria, les de Barques, Reina-Pau i Plaça del Mercat i hui en dia cap de les tres perteneix a esta secció. La més antiga en esta secció es la de Na Jordana que suma 56 participacions en esta secció en 2008, li seguixen de prop Convent Jerusalé en 53, la Plaça del Pilar en 50 i la Plaça de la Merced en 45.
 +
Els primers premis de la Secció Especial en les Falles Grans han segut els següents:
2648

edicions