Canvis

6 bytes afegits ,  11:25 26 abr 2016
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 18: Llínea 18:  
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".  
 
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".  
   −
Sobre el solar del [[Vivers|Jardins del Real]] o [[Vivers]], en el  seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya  Rahal, manada construir en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, despuix nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es varen estajar [[Juan I]], [[Martí l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II d'Espanya|Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.
+
Sobre el solar del [[Vivers|Jardins del Real]] o [[Vivers]], en el  seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya  Rahal, manada construir en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, despuix nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es varen estajar [[Juan I]], [[Martí l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es varen estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II d'Espanya|Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.
    
Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals  que varen desenrollar el [[Sigle d'Or|sigle d'or de la llengua valenciana]].  
 
Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals  que varen desenrollar el [[Sigle d'Or|sigle d'or de la llengua valenciana]].  
Llínea 106: Llínea 106:  
En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any [[1810]] en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de [[Napoleó]], sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant  les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.
 
En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any [[1810]] en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de [[Napoleó]], sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant  les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.
   −
Encara que molt pocs anys despuix de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir els restos del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents varen denominar “les montanyetes d'Elio”.  
+
Encara que molt pocs anys despuix de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li varen posar, va ordenar reunir els restos del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents varen denominar “les montanyetes d'Elio”.  
    
La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. [[Teodor Llorente]] donà la clau de l'“incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.  
 
La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. [[Teodor Llorente]] donà la clau de l'“incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.  
Llínea 112: Llínea 112:  
Llorente va escriure: ''“Que va ser de tu, Palau Real? Noble mansió dels monarques valencians, centre i símbol del nostre antic i gloriós regne (...) Desaparegut tot, en les institucions que representaves, l'autonomia ilustre d'aquell regne de que vas ser cap...”''.  
 
Llorente va escriure: ''“Que va ser de tu, Palau Real? Noble mansió dels monarques valencians, centre i símbol del nostre antic i gloriós regne (...) Desaparegut tot, en les institucions que representaves, l'autonomia ilustre d'aquell regne de que vas ser cap...”''.  
   −
Les raons oficials de la seua demolició durant la Guerra d'Independència – El [[12 de març]] de [[1810]] va escomençar el seu derrocament– van ser de suposta estratègia bèlica, per a no deixar un bastió com eixe a on es pogueren fer forts les tropes napoleòniques invasores.  
+
Les raons oficials de la seua demolició durant la Guerra d'Independència – El [[12 de març]] de [[1810]] va escomençar el seu derrocament– varen ser de suposta estratègia bèlica, per a no deixar un bastió com eixe a on es pogueren fer forts les tropes napoleòniques invasores.  
    
La veritat és que a eixa discutible concepció tàctica –atres estudiosos diuen lo contrari, precisament, que el Palau podia servir de punt des d'on batre als atacants de la muralla–, va donar ales a l'enemiga borbònica a eixos “restes”, en forma de Palau, de l'“Antic Règim” derrotat en [[Almansa]].  
 
La veritat és que a eixa discutible concepció tàctica –atres estudiosos diuen lo contrari, precisament, que el Palau podia servir de punt des d'on batre als atacants de la muralla–, va donar ales a l'enemiga borbònica a eixos “restes”, en forma de Palau, de l'“Antic Règim” derrotat en [[Almansa]].  
124 560

edicions