Canvis

Mislata està situada en el marge dret del [[riu]] [[Túria]]. El relleu terrestre no presenta cap [[Accident geogràfic|accident]] que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions cuaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.  

Mislata està situada en el marge dret del [[riu]] [[Túria]]. El relleu terrestre no presenta cap [[Accident geogràfic|accident]] que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions cuaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.  

La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el [[segle XVIII]].

La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el [[sigle XVIII]].

Mislata llimita en les següents localitats: [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]] y [[Valéncia]].

Mislata llimita en les següents localitats: [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]] y [[Valéncia]].

S'observen en el terme algunes senyes de l'ocupació humana durant l'época romana. En l'[[Alqueria]] Alta, prop de la [[Presó Model (Valéncia)|Presó Model]], aparegué una moneda hispanorromana de Celsa, de temps de [[César August]] i al fer els ciments d'una casa en el carrer del [[Bisbe Irurita]] se trobà atres dos monedes imperials, una d'elles de l'época del emperador [[Adrià]] (117 a 138 de l'[[Era cristiana]]).

S'observen en el terme algunes senyes de l'ocupació humana durant l'época romana. En l'[[Alqueria]] Alta, prop de la [[Presó Model (Valéncia)|Presó Model]], aparegué una moneda hispanorromana de Celsa, de temps de [[César August]] i al fer els ciments d'una casa en el carrer del [[Bisbe Irurita]] se trobà atres dos monedes imperials, una d'elles de l'época del emperador [[Adrià]] (117 a 138 de l'[[Era cristiana]]).

L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] repartí cases i terres a alguns caballers (tal volta en pagament de la seua aportació per a sufragar els gastos de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[segle XIV]], varis senyors.

L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] repartí cases i terres a alguns caballers (tal volta en pagament de la seua aportació per a sufragar els gastos de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[sigle XIV]], varis senyors.

En la traducció del ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia]] '' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar ([[1199]]-[[1260]]) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:

En la traducció del ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia]] '' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar ([[1199]]-[[1260]]) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:

Degut a la curta distància que n'hi ha entre este municipi i [[Valéncia (ciutat)|la capital]], l'història de Mislata està relacionada, en molts aspectes, en la de la capital. Un dels fets per lo que més se li coneix és per ''la batalla de Mislata'', que tingué lloc en [[1348]], la qual ficà fi a la rebelió de [[Valéncia]] contra [[Pere el Ceremoniós]].

Degut a la curta distància que n'hi ha entre este municipi i [[Valéncia (ciutat)|la capital]], l'història de Mislata està relacionada, en molts aspectes, en la de la capital. Un dels fets per lo que més se li coneix és per ''la batalla de Mislata'', que tingué lloc en [[1348]], la qual ficà fi a la rebelió de [[Valéncia]] contra [[Pere el Ceremoniós]].

En el [[segle XV]] fon construïda la creu coberta, que fea la funció d'aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el [[segle XVII]] n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com ''El Cerdanet''.  

En el [[sigle XV]] fon construïda la creu coberta, que fea la funció d'aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el [[sigle XVII]] n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com ''El Cerdanet''.  

L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] deixà el poble despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el [[segle XIX]]. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mitat del [[segle XVIII]] s'incorporà a Mislata.

L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] deixà el poble despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el [[sigle XIX]]. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mitat del [[sigle XVIII]] s'incorporà a Mislata.

En la matinà del [[28 de juny]] de [[1808]] el mariscal francés [[Moncey]] en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, següent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. Moncey optà per la retirada. En [[decembre]] de [[1811]], el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de [[decembre]] una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el [[10 de giner]] de [[1812]] va capitular Valéncia davant Suchet.

En la matinà del [[28 de juny]] de [[1808]] el mariscal francés [[Moncey]] en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, següent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. Moncey optà per la retirada. En [[decembre]] de [[1811]], el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de [[decembre]] una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el [[10 de giner]] de [[1812]] va capitular Valéncia davant Suchet.

El [[Sector servicis|sector terciari]] és el que predomina en l'activitat econòmica, fonamentalment comerços i servicis destinats a una gran població que majoritàriament treballa fòra del municipi, en la capital o en el cinturó industrial de [[Valéncia]].

El [[Sector servicis|sector terciari]] és el que predomina en l'activitat econòmica, fonamentalment comerços i servicis destinats a una gran població que majoritàriament treballa fòra del municipi, en la capital o en el cinturó industrial de [[Valéncia]].

El [[Industria|sector secundari]] ha desaparegut pràcticament del poble, havent-se traslladat les industries cap al polígon industrial ubicat als voltants del cementeri, si be encara cap destacar la presencia de l'important paperera de la S.A. Payá Miralles en el Carrer Sant Antoni, pertanyent al grup Miquel i Costas & Miquel S.A. La seua activitat principal és la producció de paper de fumar, de qui la seua presència dins del caixco urbà de la ciutat ha segut denunciada repetidament per numeroses organisacions socials i polítiques de la localitat, encara que la fàbrica continua la seua activitat normal i en l'actualitat està remodelant les seues instalacions, restaurant la frontera principal al seu aspecte original, propi de l'arquitectura industrial de inicis del [[segle XX]].

El [[Industria|sector secundari]] ha desaparegut pràcticament del poble, havent-se traslladat les industries cap al polígon industrial ubicat als voltants del cementeri, si be encara cap destacar la presencia de l'important paperera de la S.A. Payá Miralles en el Carrer Sant Antoni, pertanyent al grup Miquel i Costas & Miquel S.A. La seua activitat principal és la producció de paper de fumar, de qui la seua presència dins del caixco urbà de la ciutat ha segut denunciada repetidament per numeroses organisacions socials i polítiques de la localitat, encara que la fàbrica continua la seua activitat normal i en l'actualitat està remodelant les seues instalacions, restaurant la frontera principal al seu aspecte original, propi de l'arquitectura industrial de inicis del [[sigle XX]].

La construcció, sector de gran activitat econòmica en les últimes décades, ha perdut el vigor donat l'agotament del terme municipal. Queden pendents de construir assoles el [[PAI d'El Quint]] (sobre les últimes hortes d'eixa partida) i les proyectades torres de 25 plantes en la marginal del [[Pla Sur]].

La construcció, sector de gran activitat econòmica en les últimes décades, ha perdut el vigor donat l'agotament del terme municipal. Queden pendents de construir assoles el [[PAI d'El Quint]] (sobre les últimes hortes d'eixa partida) i les proyectades torres de 25 plantes en la marginal del [[Pla Sur]].

[[Image:PAYA.JPG|200px|right|thumb|Fàbrica Payà en el moment del derruït del fumeral]]

[[Image:PAYA.JPG|200px|right|thumb|Fàbrica Payà en el moment del derruït del fumeral]]

El carrer del Porche en el porche que li dona el seu nom, dona entrada al Barri de La Moreria.

El carrer del Porche en el porche que li dona el seu nom, dona entrada al Barri de La Moreria.

El fumeral i la part de la fàbrica de Payá que dona al Carrer de Sant Antoni, que té que vore en l'arqueologia industrial, son un eixemple de construcció del [[segle XX]]. Havia atre fumeral de bell format que fon derruïda.

El fumeral i la part de la fàbrica de Payá que dona al Carrer de Sant Antoni, que té que vore en l'arqueologia industrial, son un eixemple de construcció del [[sigle XX]]. Havia atre fumeral de bell format que fon derruïda.

== Cultura ==

== Cultura ==