Llínea 103: |
Llínea 103: |
| Mislata no és un municipi massa ric en quant a monuments o llocs d'interés se referix. Els més interessants i en una òptima conservació per a poder ser visitats son: | | Mislata no és un municipi massa ric en quant a monuments o llocs d'interés se referix. Els més interessants i en una òptima conservació per a poder ser visitats son: |
| === Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels === | | === Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels === |
− | Fon construïda al voltant de [[1704]] i inaugurada en [[1755]]. És un temple de frontera senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La frontera i el campanar se restauraren en [[1978]]. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar a l'original desaparegut en [[1936]] que era de fusta, realisat per l'arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys després se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín. | + | Fon construïda al voltant de [[1704]] i inaugurada en [[1755]]. És un temple de frontera senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La frontera i el campanar se restauraren en [[1978]]. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar a l'original desaparegut en [[1936]] que era de fusta, realisat per l'arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys despuix se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín. |
| | | |
| Cap destacar el bell sò que emeten les cinc campanes en que conta la torre campanar. La de menor tamany se troba en l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior; és anterior a 1936. La segona en tamany, colocada en el buit cara al convent, se fundí en [[1970]]. La tercera, situada en el lloc cara l'Ajuntament, va fondre's en [[1798]]. La quarta està en el lloc cara al Carrer Major, i no té data de fonament, pero és similar a l'anterior en tamany i inscripcions, per lo que se supon que és de la mateixa época. Per últim, la de major tamany està instalada en el lloc cara a la plaça; va fondre's en [[1942]] i té unes dimensions de 113cm d'alt en les anelles i 114cm de diàmetro, en un pes estimat de 835kg. | | Cap destacar el bell sò que emeten les cinc campanes en que conta la torre campanar. La de menor tamany se troba en l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior; és anterior a 1936. La segona en tamany, colocada en el buit cara al convent, se fundí en [[1970]]. La tercera, situada en el lloc cara l'Ajuntament, va fondre's en [[1798]]. La quarta està en el lloc cara al Carrer Major, i no té data de fonament, pero és similar a l'anterior en tamany i inscripcions, per lo que se supon que és de la mateixa época. Per últim, la de major tamany està instalada en el lloc cara a la plaça; va fondre's en [[1942]] i té unes dimensions de 113cm d'alt en les anelles i 114cm de diàmetro, en un pes estimat de 835kg. |
Llínea 115: |
Llínea 115: |
| {{Cita|Segons un artícul publicat per [[Salvador Carreres Zacarés]] en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921. | | {{Cita|Segons un artícul publicat per [[Salvador Carreres Zacarés]] en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921. |
| | | |
− | ''La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'[[abril]] de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys després, el [[28 de març]] de [[1432]] fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..'' | + | ''La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'[[abril]] de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys despuix, el [[28 de març]] de [[1432]] fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..'' |
| | | |
| I més avant continua escrivint: | | I més avant continua escrivint: |
Llínea 176: |
Llínea 176: |
| | | |
| == Social == | | == Social == |
− | En la primera llegislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà l''''Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques''', una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en [[discapacitat]]. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa ''Mislata Sense Barreres'', per a tractar de forma metòdica l'accessibilitat total en el municipi. | + | En la primera llegislatura, despuix de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà l''''Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques''', una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en [[discapacitat]]. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa ''Mislata Sense Barreres'', per a tractar de forma metòdica l'accessibilitat total en el municipi. |
| | | |
| == Festes locals == | | == Festes locals == |