Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  12:36 1 feb 2016
m
Llínea 19: Llínea 19:     
=== Segle XVIII ===
 
=== Segle XVIII ===
En el [[segle XVIII]], l'[[Ilustració]] i el renovat interés per la ciència en general fan renaixer l'interés filològic. Aixina, [[Richard Bentley]] instaura en [[Universitat de Cambridge|Cambridge]] els estudis clàssics i dona una definitiva espenta als estudis filològics; per primera volta supera a la filologia alexandrina al teorisar l'existència de la [[digamma]] en els texts homèrics. En esta nova etapa es corregixen els texts deteriorats o deformats, tornant-los a l'estil dels seus autors (''usus scribendi'') i a les circumstàncies de la seua época d'orige.  
+
En el [[sigle XVIII]], l'[[Ilustració]] i el renovat interés per la ciència en general fan renaixer l'interés filològic. Aixina, [[Richard Bentley]] instaura en [[Universitat de Cambridge|Cambridge]] els estudis clàssics i dona una definitiva espenta als estudis filològics; per primera volta supera a la filologia alexandrina al teorisar l'existència de la [[digamma]] en els texts homèrics. En esta nova etapa es corregixen els texts deteriorats o deformats, tornant-los a l'estil dels seus autors (''usus scribendi'') i a les circumstàncies de la seua época d'orige.  
   −
En l'últim quart del [[segle XVIII]], el terme filologia és rescatat per [[Friedrich August Wolf]], considerat pare de la filologia moderna. Wolf, en efecte, obri un nou periodo important per a l'història de les disciplines llingüístiques en sentit ampli. [[Ferdinand de Saussure]], pare de la llingüística moderna, considera la filologia de Wolf com un «moviment científic», que té per objecte d'estudi no sols la llengua sinó també la fixació, interpretació i comentari de texts, lo que li porta a ocupar-se de l'història lliteraria, les costums, les institucions, etc, utilisant un método propi: la crítica. Estes investigacions filològiques, segons Saussure, tenen el mèrit d'haver preparat el camí de la llingüística històrica.
+
En l'últim quart del [[sigle XVIII]], el terme filologia és rescatat per [[Friedrich August Wolf]], considerat pare de la filologia moderna. Wolf, en efecte, obri un nou periodo important per a l'història de les disciplines llingüístiques en sentit ampli. [[Ferdinand de Saussure]], pare de la llingüística moderna, considera la filologia de Wolf com un «moviment científic», que té per objecte d'estudi no sols la llengua sinó també la fixació, interpretació i comentari de texts, lo que li porta a ocupar-se de l'història lliteraria, les costums, les institucions, etc, utilisant un método propi: la crítica. Estes investigacions filològiques, segons Saussure, tenen el mèrit d'haver preparat el camí de la llingüística històrica.
    
=== Segle XIX ===
 
=== Segle XIX ===
8229

edicions