Canvis

=== Segle XVII ===

=== Segle XVII ===

El [[31 de giner]] de [[1676]] per Real Cedula de Carles II se fundà L'[[Universitat de Sant Carles de Guatemala]],<ref>[http://www.usac.edu.gt/archius/acercadeculturaorganizacionalusac.pdf Document d'informació general sobre l'''Universitat de Sant Carles'']</ref> la tercera universitat fundada en America, a on estudiaren moltes figures importants del país, entre ells Fray Francesc Ximénez, descobridor del manuscrit [[Popol Vuh]], qui ademés ho traduí al [[castellà]]. En l'art del [[segle XVII]] sobreixen el mestre pintor Pere de Liendo i Quirio Cataño.

El [[31 de giner]] de [[1676]] per Real Cedula de Carles II se fundà L'[[Universitat de Sant Carles de Guatemala]],<ref>[http://www.usac.edu.gt/archius/acercadeculturaorganizacionalusac.pdf Document d'informació general sobre l'''Universitat de Sant Carles'']</ref> la tercera universitat fundada en America, a on estudiaren moltes figures importants del país, entre ells Fray Francesc Ximénez, descobridor del manuscrit [[Popol Vuh]], qui ademés ho traduí al [[castellà]]. En l'art del [[sigle XVII]] sobreixen el mestre pintor Pere de Liendo i Quirio Cataño.

=== Segle XVIII ===

=== Segle XVIII ===

Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caracter estrategic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[Mèxic]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions polítiques variarien en freqüencia, lo mateix que les fronteres entre les diverses provincies. A amijanats del [[segle XVII]], el regne en el seu conjunt tenia 32 provincies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituix la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiencia; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].

Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caracter estrategic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[Mèxic]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions polítiques variarien en freqüencia, lo mateix que les fronteres entre les diverses provincies. A amijanats del [[sigle XVII]], el regne en el seu conjunt tenia 32 provincies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituix la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiencia; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].

El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terratremols, despuix de ser destruit per dos terratremols. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i conseguí convertir-se en els anys en la ciutat més gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Caribe.

El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terratremols, despuix de ser destruit per dos terratremols. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i conseguí convertir-se en els anys en la ciutat més gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Caribe.

A finals del segle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se reduí a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]].

A finals del sigle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se reduí a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]].

=== Segle XIX ===

=== Segle XIX ===

==== Independencia ====

==== Independencia ====

{{VT|Conjuració de Belem}}

{{VT|Conjuració de Belem}}

En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidí [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.

En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[sigle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidí [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.

=== Segle XXI ===

=== Segle XXI ===

El [[segle XXI]] Guatemala ha segut governada per governs democratics ininterromputs des dels seus inicis, s'ha mantingut la pau i les condicions economiques han millorat substancialment, encara que els indigenes originaris de la regió seguixen sent discriminades economica i culturalment, seguixen sense tindre una educació propia (soles tenen dret a rebre una assignatura en els seus propis idiomes, cosa que no sempre se complix perque l'estat no posa els mijos suficients, i el restant han de deprendre-ho en espanyol) si be alguns elements s'han inclós en el programa educatiu vigent.

El [[sigle XXI]] Guatemala ha segut governada per governs democratics ininterromputs des dels seus inicis, s'ha mantingut la pau i les condicions economiques han millorat substancialment, encara que els indigenes originaris de la regió seguixen sent discriminades economica i culturalment, seguixen sense tindre una educació propia (soles tenen dret a rebre una assignatura en els seus propis idiomes, cosa que no sempre se complix perque l'estat no posa els mijos suficients, i el restant han de deprendre-ho en espanyol) si be alguns elements s'han inclós en el programa educatiu vigent.

==== Govern democràtic 2000-2004 ====

==== Govern democràtic 2000-2004 ====

La vertent septentrional, la regió de Petén, compren des de zones de pastoreig fins selves altes (boscs humits tropicals) i està poc poblada.

La vertent septentrional, la regió de Petén, compren des de zones de pastoreig fins selves altes (boscs humits tropicals) i està poc poblada.

En l'estreta vertent del Pacific, molt humida i fertil en la seua part central, se localisa la major densitat de població. Una important cadena de volcans corre paralela a la costa del Pacific, encara que la major part permanecen inactius; no obstant, s'han registrat erupcions importants del Tacaná (4.030 msnm), en la frontera en Mèxic. També estan el volca de Pacaya en el Municipi de Sant Vicent Pacaya del Departament d'Escuintla, el Volca de Foc en el Departament de Sacatepequez, i el Volca Santiaguito, que naixqué a inicis del segle passat i és visitat per vulcanólogos per a estudiar el seu creiximent.

En l'estreta vertent del Pacific, molt humida i fertil en la seua part central, se localisa la major densitat de població. Una important cadena de volcans corre paralela a la costa del Pacific, encara que la major part permanecen inactius; no obstant, s'han registrat erupcions importants del Tacaná (4.030 msnm), en la frontera en Mèxic. També estan el volca de Pacaya en el Municipi de Sant Vicent Pacaya del Departament d'Escuintla, el Volca de Foc en el Departament de Sacatepequez, i el Volca Santiaguito, que naixqué a inicis del sigle passat i és visitat per vulcanólogos per a estudiar el seu creiximent.

[[Archiu:Guatamala Highlands 2006 08.JPG|left|250px|thumb|left|Cadena volcanica de Guatemala al seu pas per l'antiplano guatemaltec.]]

[[Archiu:Guatamala Highlands 2006 08.JPG|left|250px|thumb|left|Cadena volcanica de Guatemala al seu pas per l'antiplano guatemaltec.]]

La religió predominant en Guatemala és la [[Iglésia Catòlica|catòlica]], que albarca aproximadament al 51% de la població. Pese a que és la religió majoritaria en el país en general, existixen zones a on ha deixat de ser la religió més professada degut a multiples factors com la pobrea, la delinqüencia, marginació, entre atres problemes. No obstant existixen arees del territori guatemaltec a on encara predomina fortament i te tradicions molt arraïlades en la població. Els departaments en més percentage de catòlics segons varis estudis són Alta Verapaz, Baixa Verapaz, Chiquimula, Sacatepéquez i Santa Rosa.  

La religió predominant en Guatemala és la [[Iglésia Catòlica|catòlica]], que albarca aproximadament al 51% de la població. Pese a que és la religió majoritaria en el país en general, existixen zones a on ha deixat de ser la religió més professada degut a multiples factors com la pobrea, la delinqüencia, marginació, entre atres problemes. No obstant existixen arees del territori guatemaltec a on encara predomina fortament i te tradicions molt arraïlades en la població. Els departaments en més percentage de catòlics segons varis estudis són Alta Verapaz, Baixa Verapaz, Chiquimula, Sacatepéquez i Santa Rosa.  

El [[Protestantisme]] albarca varies iglesies cristianes i és el segon grup més important per als guatemaltecs en un aproximat del 36% de la població. El creiximent de les iglésies protestants( evangelistes ), especialment pentecostales, en Guatemala s'ha degut a l'ardua llabor dels missioners protestants des de principis del [[segle XX]], quan s'assentaren en varis punts estrategics del país; des d'eixe llavors no han deixat de creixer i hui són majoria en varis sectors del país. Els departaments en més adeptes al protestantisme són Izabal, Zacapa, Sant Marcs, Huehuetenango i Retalhuleu.

El [[Protestantisme]] albarca varies iglesies cristianes i és el segon grup més important per als guatemaltecs en un aproximat del 36% de la població. El creiximent de les iglésies protestants( evangelistes ), especialment pentecostales, en Guatemala s'ha degut a l'ardua llabor dels missioners protestants des de principis del [[sigle XX]], quan s'assentaren en varis punts estrategics del país; des d'eixe llavors no han deixat de creixer i hui són majoria en varis sectors del país. Els departaments en més adeptes al protestantisme són Izabal, Zacapa, Sant Marcs, Huehuetenango i Retalhuleu.

Les [[Religió miula|religions miules]] són practicades per un percentage minoritari de la població, que se concentren especialment en varies comunitats indigenes de l'Occident i les Verapaces.

Les [[Religió miula|religions miules]] són practicades per un percentage minoritari de la població, que se concentren especialment en varies comunitats indigenes de l'Occident i les Verapaces.

Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort també demandà educació bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la pràctica els únics bilingües són els indigenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la població hispanohablante no depren l'idioma propi del territori en el que residix. És comú per als guatemaltecs indigenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol.

Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort també demandà educació bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la pràctica els únics bilingües són els indigenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la població hispanohablante no depren l'idioma propi del territori en el que residix. És comú per als guatemaltecs indigenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol.

En Guatemala també se parla [[Idioma alema|alema]] en alguns llocs de [[Zacapa]], [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] i [[Baixa Verapaz]]; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en [[1885]] mediant les lleis de parcelizació. Varies companyies deslindadoras aplegaren i darrere d'elles, varies ones de [[immigrants]] s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espenta al cultiu del [[café]]; els alemans provenien  del sur i alguns de l'occident d'[[Alemanya]]. En el [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libaneses i japonesos. Tots han contribuit a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.<ref>{{cita llibre |apellido=Wagner |nombre=Regina |enlaceautor=Regina Wagner |título=Los Alemans en Guatemala: 1828-1944, Vol.2 |fechaacceso=29 de juny de 2011}}</ref>

En Guatemala també se parla [[Idioma alema|alema]] en alguns llocs de [[Zacapa]], [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] i [[Baixa Verapaz]]; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en [[1885]] mediant les lleis de parcelizació. Varies companyies deslindadoras aplegaren i darrere d'elles, varies ones de [[immigrants]] s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espenta al cultiu del [[café]]; els alemans provenien  del sur i alguns de l'occident d'[[Alemanya]]. En el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libaneses i japonesos. Tots han contribuit a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.<ref>{{cita llibre |apellido=Wagner |nombre=Regina |enlaceautor=Regina Wagner |título=Los Alemans en Guatemala: 1828-1944, Vol.2 |fechaacceso=29 de juny de 2011}}</ref>

Guatemala és el quart país de [[Latinoamérica]] a on més se parla [[Idioma anglés|anglés]]. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la població parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al país en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI),  i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificació de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regió per [[Argentina]], que se colocà en el 16, en 54.49; [[Mèxic]] 51.48 (Nivell Mig) i [[Costa Rica]] 49.15 (Nivell Baix). El director per a Mèxic i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que més avall apareixen [[El Salvador]], 28; [[Brasil]] en el 31, [[Republica Dominicana]] en el 33; Perú, Chile, Equador i [[Veneçuela]] en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que [[Panamà]] i [[Colombia]] se coloquen en el 40 i 41.  

Guatemala és el quart país de [[Latinoamérica]] a on més se parla [[Idioma anglés|anglés]]. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la població parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al país en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI),  i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificació de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regió per [[Argentina]], que se colocà en el 16, en 54.49; [[Mèxic]] 51.48 (Nivell Mig) i [[Costa Rica]] 49.15 (Nivell Baix). El director per a Mèxic i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que més avall apareixen [[El Salvador]], 28; [[Brasil]] en el 31, [[Republica Dominicana]] en el 33; Perú, Chile, Equador i [[Veneçuela]] en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que [[Panamà]] i [[Colombia]] se coloquen en el 40 i 41.  

=== Evolució demografica ===

=== Evolució demografica ===

La població guatemalteca ha patit un gran creiximent demográfic durant el [[segle XX]].

La població guatemalteca ha patit un gran creiximent demográfic durant el [[sigle XX]].

Basant-se en els censs historics, esta és l'evolució de la població guatemalteca:

Basant-se en els censs historics, esta és l'evolució de la població guatemalteca:

=== Música ===

=== Música ===

{{AP|Musica de Guatemala}}

{{AP|Musica de Guatemala}}

La música en la vida dels Miules i de les etnies indigenes que habitaven [[Mesoamérica]] a inicis del [[segle XVI]] està documentada en vestigis arqueologics com gots policromats i atres artefactes ceramics. A partir de la presencia dels espanyols en [[1524]] s'introduix la música lliturgica [[europea]] com part de la [[religió catòlica]]. Se porten llibres manuscrits de [[cant gregoria|cant lliturgic gregoria]] per a la musica de les [[hores canoniques]] que estructuren el temps.  

La música en la vida dels Miules i de les etnies indigenes que habitaven [[Mesoamérica]] a inicis del [[sigle XVI]] està documentada en vestigis arqueologics com gots policromats i atres artefactes ceramics. A partir de la presencia dels espanyols en [[1524]] s'introduix la música lliturgica [[europea]] com part de la [[religió catòlica]]. Se porten llibres manuscrits de [[cant gregoria|cant lliturgic gregoria]] per a la musica de les [[hores canoniques]] que estructuren el temps.  

Els principals [[compositor]]són de l'epoca del [[Renaiximent]] en Guatemala són [[Hernando Franc]], [[Pere Bermúdez]] i [[Gaspar Fernández]]. El [[segle XVII]] introduix el [[barroc]] en la pràctica de la [[nadalenca]] en idiomes vernaculs i l'acompanyament instrumental de violins i baix continu, este últim a càrrec de [[Vihuela mexicana|vihuela]], [[arpa]], [[clavecín]], [[Orgue (instrument musical)|orgue]] i els instruments del baix com el [[violo]] i el [[baixo]]. En el segle XVIII el barroc musical guatemaltec aplegà a un notable floriment en la música de [[Manuel Josep de Quirós]] i [[Rafael Antoni Castellans]], cuyos discipuls i oficials de capella [[Pere Nolasco Estrada Aristondo]] i Vicent Sáenz porten eixa herencia fins el [[segle XIX]]. El primer [[compositor]] en abordar les formes grans instrumentals, no solament en Guatemala sino en tota [[America]], és [[Josep Eulalio Samayoa]], autor de música sacra, peces instrumentals com tocates i divertimentos, aixina com diverses [[simfonia]]s. Entre els compositors que seguixen eixa escola destacaren Benet Sáenz fill, [[Josep Escolastic Andrino]] i [[Indalecio Castre]].  

Els principals [[compositor]]són de l'epoca del [[Renaiximent]] en Guatemala són [[Hernando Franc]], [[Pere Bermúdez]] i [[Gaspar Fernández]]. El [[sigle XVII]] introduix el [[barroc]] en la pràctica de la [[nadalenca]] en idiomes vernaculs i l'acompanyament instrumental de violins i baix continu, este últim a càrrec de [[Vihuela mexicana|vihuela]], [[arpa]], [[clavecín]], [[Orgue (instrument musical)|orgue]] i els instruments del baix com el [[violo]] i el [[baixo]]. En el sigle XVIII el barroc musical guatemaltec aplegà a un notable floriment en la música de [[Manuel Josep de Quirós]] i [[Rafael Antoni Castellans]], cuyos discipuls i oficials de capella [[Pere Nolasco Estrada Aristondo]] i Vicent Sáenz porten eixa herencia fins el [[sigle XIX]]. El primer [[compositor]] en abordar les formes grans instrumentals, no solament en Guatemala sino en tota [[America]], és [[Josep Eulalio Samayoa]], autor de música sacra, peces instrumentals com tocates i divertimentos, aixina com diverses [[simfonia]]s. Entre els compositors que seguixen eixa escola destacaren Benet Sáenz fill, [[Josep Escolastic Andrino]] i [[Indalecio Castre]].  

A finals del [[segle XIX]] s'enfortix el sistema de les bandes militars en protagonistes com [[Emili Dressner]], [[Germa Alcantera]], [[Fabià Rodríguez]] i [[Rafael Álvarez Ovalle]]. Se desenrolla la música pianística en virtuosos com [[Lluïs Felip Aries]] i [[Hercula Alvarado]], formats en [[Italia]], quins a la seua volta formaren a [[Alfret Wyld]] i [[Rafael Vásquez]], entre molts atres [[pianiste]]s [[compositor]]es. La [[marimba]] és ampliada gracies a l'invent de [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat en Quetzaltenango, convertint-se en l'instrument cromatic capaç de tocar sense llimitacions la música llaugera de l'epoca, fins llavors llimitada al [[piano]]. L'exploració de la musica autoctona és abordada per [[Jesus Castell]] i el seu germa [[Ricardo Castell]].

A finals del [[sigle XIX]] s'enfortix el sistema de les bandes militars en protagonistes com [[Emili Dressner]], [[Germa Alcantera]], [[Fabià Rodríguez]] i [[Rafael Álvarez Ovalle]]. Se desenrolla la música pianística en virtuosos com [[Lluïs Felip Aries]] i [[Hercula Alvarado]], formats en [[Italia]], quins a la seua volta formaren a [[Alfret Wyld]] i [[Rafael Vásquez]], entre molts atres [[pianiste]]s [[compositor]]es. La [[marimba]] és ampliada gracies a l'invent de [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat en Quetzaltenango, convertint-se en l'instrument cromatic capaç de tocar sense llimitacions la música llaugera de l'epoca, fins llavors llimitada al [[piano]]. L'exploració de la musica autoctona és abordada per [[Jesus Castell]] i el seu germa [[Ricardo Castell]].

Entre les agrupacions classiques de l'actualitat sobreixen el Cor Nacional i l'Orquesta Simfonica Nacional, que han segut subsidiados per recursos estatals des de [[1945]]. Atres orquestes professionals adscrites a les universitats privades són l'Orquesta Classica i la [[Orquesta Millennium]] dirigida pel compositor i musicolec [[Dieter Lehnhoff]], qui inicià i portà a veta el

Entre les agrupacions classiques de l'actualitat sobreixen el Cor Nacional i l'Orquesta Simfonica Nacional, que han segut subsidiados per recursos estatals des de [[1945]]. Atres orquestes professionals adscrites a les universitats privades són l'Orquesta Classica i la [[Orquesta Millennium]] dirigida pel compositor i musicolec [[Dieter Lehnhoff]], qui inicià i portà a veta el

Els noticiaris de televisió oberta son Noti7, Telecentro Tretze i Guatevisión i el de cable és Fets Guatemala, A les 8:45 de Canal Antic, VEJA CANAL, i El Noticier de Guatevision per cable. D'acort en l'articul 35 de la Constitucio Politica de la Republica, en Guatemala és lliure l'emissió del pensament.

Els noticiaris de televisió oberta son Noti7, Telecentro Tretze i Guatevisión i el de cable és Fets Guatemala, A les 8:45 de Canal Antic, VEJA CANAL, i El Noticier de Guatevision per cable. D'acort en l'articul 35 de la Constitucio Politica de la Republica, en Guatemala és lliure l'emissió del pensament.

Alguns dels periodistes de l'historia de Guatemala són Miquel Angel Asturies, Cessar Brañas, Aleixandre Cordova i Davit Vela del diari L'Imparcial, Ramiro Macdonald Blanc, Aleixandre Palmieri, Jordi Palmieri, Irma Flaquer,  Pere Juliol Garcia, Isidor Zarco, Tere de Zarco, Alvaro Contreras Velez, Jordi Carpio Nicole, Mario Carpio Nicole i entre els contemporaneos des de la segona mitat del [[segle XX]], Mario Davit Garcia, Mario Antoni Sandoval, Jose Ruben Zamora, Oscar Climent Marroquin, Gonçal Marroquin, Marina Coronat, Lluïs Felip Valenzuela, Sylvia Gereda, Joan Lluïs Font, Estuardo Zapeta, Jose Raul Gonzales Griva, Mario Roberto Morals, Ramon Parellada, Manuel Ayau, Miquel Angel Albizurez, Alvaro Velasquez, Giovanni Fratti, Gustau Berganza, Humberto Preti, Marielos Monso, Margarita Carrera, Xavier Payeras, Ana Maria Rodes, Alvaro Castellans Howell, Dina Fernandez, Beatriu Abellars, Paola Furtat, Pere Trujillo, Alfret Balsells, Jose Eduart Valdizan, Dionis Gutierrez, Sam Colop, Jordi Jacobs, Marta Yolanda Diaz Duren, Lluïs Figueroa, Marcela Gereda, Jordi Carro, Jose Aleixandre Arevalo, Marta Baci de Pacheco, Siang Aiguat de Seidner, Armant de la Torre, Edelberto Torres Rivas, Edgar Gutierrez, Asisclo Valladares Molina,  

Alguns dels periodistes de l'historia de Guatemala són Miquel Angel Asturies, Cessar Brañas, Aleixandre Cordova i Davit Vela del diari L'Imparcial, Ramiro Macdonald Blanc, Aleixandre Palmieri, Jordi Palmieri, Irma Flaquer,  Pere Juliol Garcia, Isidor Zarco, Tere de Zarco, Alvaro Contreras Velez, Jordi Carpio Nicole, Mario Carpio Nicole i entre els contemporaneos des de la segona mitat del [[sigle XX]], Mario Davit Garcia, Mario Antoni Sandoval, Jose Ruben Zamora, Oscar Climent Marroquin, Gonçal Marroquin, Marina Coronat, Lluïs Felip Valenzuela, Sylvia Gereda, Joan Lluïs Font, Estuardo Zapeta, Jose Raul Gonzales Griva, Mario Roberto Morals, Ramon Parellada, Manuel Ayau, Miquel Angel Albizurez, Alvaro Velasquez, Giovanni Fratti, Gustau Berganza, Humberto Preti, Marielos Monso, Margarita Carrera, Xavier Payeras, Ana Maria Rodes, Alvaro Castellans Howell, Dina Fernandez, Beatriu Abellars, Paola Furtat, Pere Trujillo, Alfret Balsells, Jose Eduart Valdizan, Dionis Gutierrez, Sam Colop, Jordi Jacobs, Marta Yolanda Diaz Duren, Lluïs Figueroa, Marcela Gereda, Jordi Carro, Jose Aleixandre Arevalo, Marta Baci de Pacheco, Siang Aiguat de Seidner, Armant de la Torre, Edelberto Torres Rivas, Edgar Gutierrez, Asisclo Valladares Molina,  

Pere Trujillo, Francesc Perez d'Anton, Harolt Shetemul, Irmalicia Velasquez Nimatuj, Pau Rodes Martini, Hugo Maul, Paulo Alvarado, Aleixandre Baldizon, Carrol Rios de Rodriguez,Ana Agnés Carpio entre atres

Pere Trujillo, Francesc Perez d'Anton, Harolt Shetemul, Irmalicia Velasquez Nimatuj, Pau Rodes Martini, Hugo Maul, Paulo Alvarado, Aleixandre Baldizon, Carrol Rios de Rodriguez,Ana Agnés Carpio entre atres